Amb més de 160 anys d’història, els cors d’homes han passat de ser espais de socialització i aprenentatge cultural de la classe obrera a reductes ben localitzats de cantors compromesos amb la tradició.
Al 1850, l’històric Josep Anselm Clavé va crear la primera societat coral de tota Espanya. S’iniciava així el llegat del moviment coral català, que perdura fins als nostres dies. Una evolució on la figura masculina ha tingut un paper preponderant fins als darrers cinquanta anys.
“Més enllà de la creació del moviment coral com a tal, la gran feina de Clavé va ser intentar situar l’obrer en un lloc social i cultural que no tenia. Moltes corals ensenyaven a llegir i a escriure, i els guanys econòmics d’algunes es destinaven a famílies sense recursos o, fins i tot, per redimir el jovent de l’exèrcit. Era un clar rebuig al sistema”. Així ho explica Jordi Gargallo, expert en cant coral, que fa pocs dies ha estat condecorat amb la medalla d’or de la Federació de Cors de Clavé per la seva tasca i dedicació durant més de 50 anys.
El liberalisme europeu posterior a la revolució francesa, que es va estendre per tota Europa, va arribar amb cert retard a Catalunya. Amb ell, el moviment obrer començava a brotar. La solidaritat de classe era imprescindible per assolir les millores en les condicions de treball i de vida. Amb el dret d’associació, les primeres corals van esdevenir espais de socialització al servei d’aquesta lluita.
“L’efecte dels cors dalt d’un escenari era mal vist entre certs col·lectius socials de l’època. El lloc dels obrers eren les tavernes i sortir d’aquí suposava un xoc. Era, per tant, una revolució obrera diferent a les habituals, sense brots violents, exclusivament cultural”, explica Gargallo.
Els temps han canviat i el moviment s’ha transformat. Tal i com apunta l’historiador de l’art i musicòleg, Jaume Carbonell, premiat també aquest any amb la Medalla d’or de la Federació de Cors de Clavé, “a finals dels anys 60 i 70 del segle XX es produeix un progressiu descens de cantaires masculins i les corals tenen problemes de reclutament. Per tal de sobreviure, moltes van obrir el ventall i van transformar-se en mixtes”.
Les causes són diverses, però tant Gargallo com Carbonell coincideixen en assenyalar la televisió i la diversificació de les activitats d’oci com a principals raons d’aquest decreixement.
Actualment, la dona té una presència majoritària. La Federació de Cors de Clavé estima que resten en actiu entre disset i vint corals exclusivament amb veus masculines. Moltes es van convertir en mixtes, altres encara lluiten per conservar la tradició. És el cas de la Coral l’Aliança de la Garriga, entitat que l’any passat va celebrar el seu centenari. El seu secretari, Eduard Pubill, explica que se senten “molt claverians, però és difícil mantenir 36 persones. La gent jove no té interès. Tot i això, encara som capaços de reclutar homes. Si en el futur, aquesta capacitat de captar persones minva,Pubill ho té clar:“arribat el moment, abans de desaparèixer, ens convertirem en mixta”.
Malgrat aquesta tendència, Jaume Carbonell considera que en els darrers anys s’ha produït una “lleugera embranzida” dels cors d’homes, atribuït al fort activisme de les federacions i a l’any Clavé, celebrat el 1999, “una gran fita que va revitalitzar el moviment”.
De fet, al llarg dels últims anys, la Federació de Cors de Clavé ha impulsat aquest fenomen a través de l’intercanvi d’experiències amb cultures de tot el món.
Concretament, els anys 2005 i 2008 va organitzar dues trobades internacionals de cors d’homes amb la participació d’entitats de diferents continents que va permetre visualitzar la llarga tradició històrica del moviment més enllà de les nostres fronteres.
Així mateix, el passat 24 de juny es va celebrar la I Mostra de Cors d’Homes de Catalunya, una trobada que va reunir set entitats corals de tot el territori. El Palau de la Música es va quedar petit per rebre les més de 1.800 persones que van assistir a l’esdeveniment.
Ens trobem, doncs, davant d’un seguit d’evidències que les corals d’homes no només són història sinó també present i, amb la implicació del sector, dels mitjans de comunicació i de la societat, probablement seran també futur.
