El món del llibre està revolucionat. Per la crisi econòmica que ha precipitat pèrdues tan considerables com la distribuïdora L’Arc de Berà i la llibreria Ona i per les noves tecnologies que forcen l’adaptació a l’era digital. Els editors demanen un pla de reconversió per al llibre. A casa nostra s’ha produït una forta concentració en les línies de distribució, que ha provocat la caiguda de L’Arc de Berà. Sense ella, les editorials petites i mitjanes tenen difícil de sobreviure, enfront d’un monstre que abasta més del 80 % de la producció en català, entre els grans segells editorials i els d’inferior producció sota la disciplina de les marques associades, que poden expulsar del mercat les editorials independents.
Els llibreters, que s’hauran d’adaptar a la situació per a sobreviure, com els editors, també se senten perjudicats per la pirateria digital, que només era una amenaça i ara ja s’ha menjat la quarta part del mercat. Demanen mesures públiques per a protegir la seva realitat privada, al·legant que les llibreries son més un servei públic que un negoci, criteri que té fonaments raonables. França ja ho ha comprès i ha posat en marxa un organisme, a cavall del que és públic i el que és privat, que actua com a garant de les llibreries independents, avui afectades també pels retalls dels pressupostos de les biblioteques públiques. El sector també ha descobert que la crisi ha derivat cap a la xarxa de biblioteques una part dels clients que abans adquirien llibres en lloc d’acudir al préstec.
Tot és prou complicat i preocupant. Els llibreters han estat al llarg de la història agents de la difusió cultural; en aquest sentit, el seu servei ha estat impagable. Ha tancat Ona —mig segle de llibre en català— i més llibreries sense tant de renom. No seran les últimes si no s’estableixen mesures de correcció del fenomen que es produeixen. Des del reconeixement de la tasca realitzada, costa de creure que el llibre en català s’hagi normalitzat i que ara es pugui suprimir el que ha constituït un servei al país, argument gerencial que s’ha utilitzat per a justificar el tancament de la prestigiosa llibreria.
El mestre de mestres Joan Triadú no hi estaria gens d’acord, quan només el 23,5 % de lectors ho fan en català a Catalunya. Seria millor dir que el model de llibreria que ha estat útil durant mig segle ha de ser adaptat al nou moment i buscar alternatives que beneficiïn els quasi 650 llibreters que hi ha a Catalunya, com ja fan els editors afectats per la caiguda de L’Arc de Berà. Podem entendre que mig segle de servei acabi sent feixuc, fins i tot que es busqui una argumentació dialèctica per a justificar una decisió ingrata, mai no pot ser una invitació a la desmobilització. Precisament Joan Triadú, tot citant a les seves “Memòries d’un segle d’or” a Jordi Verrié, estudiós de la historia dels llibres en català per a l’escola, recordant que el poder de la resistència d’un poble s’expressa i es comprèn en els seus llibres, posava els llibreters enmig de la resistència cultural protagonitzada per l’associacionisme inspirat per la Il·lustració i citava «la distingida forma d’expressió que són els llibres» des de l’elogi. Que el seu record i el record de la tasca pragmàtica, eficaç i imaginativa que Joan Triadú desenvolupà incansable durant tota la seva vida aporti llum per a superar uns moments de dificultat, quan en lamentem la pèrdua i la de la llibreria Ona, que també per a ella era entranyable.
