Les urnes hauran tornat als magatzems quan via Internet es divulgui aquesta editorial. La societat catalana s’ha acostumat a exercir el dret de decidir a qui vol atorgar la capacitat de governar-la. La majoria ha assumit el criteri que «la democràcia és el millor sistema de govern, malgrat els seus defectes», que va dir Churchill. Ja sabem que no es perfecta, però sí molt millor que l’oligarquia que ens oprimí. S’ha de treballar per a seguir perfeccionant-la i el sistema permet seguir progressant, fins i tot possibilita la inhibició abstencionista, que fa que quasi un 40 % de ciutadans amb dret a votar es quedin a casa, passant d’un dret que en altres societats també és un deure. El desencís originat per certes maneres de fer política, malgrat tot, no ha incentivat més l’abstenció, com s’esperava.
Els analistes diuen que ha guanyat l’autonomisme, que s’han dividit els independentistes i n’han sortit malparats, que la davallada dels federalistes ha portat un canvi de lideratge, que els centralistes han resistit dividits excitant un trencament social que la majoria dels catalans rebutja. De les urnes ha sorgit una majoria sòlida per a fer front a una crisi econòmica global; això vol dir que no es pot resoldre exclusivament des de la plaça de Sant Jaume. Ja no únicament formem part d’un estat al qual Catalunya fou incorporada més per la força de les armes que per la raó, sinó que som —afortunadament— part d’Europa, però ni la Unió Europea no ens pot lliurar d’una crisi que afecta el món sencer. És la globalització amb els seus pros i contres.
Toca agrair al President Montilla la consideració que ha tingut amb el moviment associatiu. Ha comprès que l’associacionisme cultural té arrels populars i progressistes inqüestionables. Toca també felicitar el candidat Artur Mas, a qui el resultat que ha sortit de les urnes atorga la condició de president electe. Li hem sentit dir que també compta amb l’associacionisme cultural profundament arrelat a Catalunya i ha escoltat els nostres representants i ha obert portes al diàleg. No es pot obviar que, en aquesta darrera legislatura, des de l’Ens de Comunicació Associativa s’ha establert una fluida comunicació amb el conjunt de forces parlamentàries, que s’ha visualitzat amb la presència en els actes programats i en les nombroses reunions on s’ha aconseguit suport per a la majoria de les iniciatives que els han estat exposades. La celebració del I Congrés de l’Associacionisme Cultural fou evidència d’una bona predisposició dels uns i dels altres. L’enquesta als líders polítics sobre temes culturals que publicava Tornaveu en plena campanya electoral visualitzava el pont que s’ha creat els darrers anys entre l’associacionisme cultural i la dita classe política.
El relleu en l’exercici del poder no hauria de destruir el pont que entre tots hem construït. La democràcia fa útils els que governen i els que són a l’oposició. Des de l’Ens de Comunicació Associativa —ara mateix el gran interlocutor davant de les administracions— s’han llançat propostes de futur que hem vist recollides en les expressions dels líders i en els programes de les diferents opcions. Les associacions volen un clar reconeixement del servei públic que exerceixen i, des d’aquesta perspectiva, volen solucions de futur per al seu patrimoni immobiliari, fórmules de finançament, mesures fiscals favorables i una bona llei de mecenatge.
Seria la contrapartida a l’aportació de l’associacionisme a la cohesió social, que hem vist reconeguda en totes les convocatòries que, durant la campanya electoral, han fet les diferents opcions polítiques, escassament recollida per cert a les cròniques dels mitjans de comunicació, més aviat centrats en les propostes de solució d’una crisi econòmica i en el fantasma del creixent independentisme, fonamentat cada vegada més en un espoli fiscal que ja és vox populi. Per tant, més que probablement, aquesta serà la idea que presidirà el debat polític de la legislatura que s’iniciarà en constituir-se el nou Parlament, on les diverses propostes catalanistes —sumades— tenen l’amplíssima majoria que demanava la immensa multitud que, rere el lema «Som una nació! », no fa pas gaire omplí de gom a gom el centre de la ciutat que és cap i casal de Catalunya. Aquesta és la més clara conclusió que, el dia després de les eleccions, es pot treure dels resultats sorgits de les urnes.
