La relació dels nouvinguts dins l’associacionisme cultural català, i de com la seva participació té un efecte integrador, és a dir, de construcció de la ciutadania és l’objecte de l’estudi Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català, a càrrec dels sociòlegs Enric Saurí i Marta Rovira Martínez, premiat amb la 1a Beca de l’Ens de l’associacionisme cultural català a projectes d’investigació sobre el fet associacionista cultural. Un cop publicat com a número 10 de la revista Canemàs, l’estudi s’ha presentat aquest dimarts 15 de setembre al matí a la Filmoteca de Catalunya. La presentació, amb la participació dels dos autors s’ha completat amb una taula rodona per debatre i compartir experiències sobre l’associacionisme com a via per a la integració.
Saurí, amb l’esperit provocador que ha de tenir tot bon sociòleg que sacsegi conceptes on hi resta amagada una forta dosi d’ideologia que passa desapercebuda, en primer lloc ha manifestat que el concepte d’immigració és caduc, “caldria parlar de trasllat”. A partir d’aquí ha resumit com l’estudi estableix en tres els models de les actituds de les associacions: les que, en un context d’alta densitat migratòria emprenen accions contínues per apropar-se als nouvinguts; les que puntualment recorren a programes per donar-se a conèixer entre els nous col·lectius, i aquelles que deixen les portes obertes, tot i que no emprenen accions concretes.
Sigui en programes continus, com en d’altres de puntuals, Saurí ha valorat la importància de les entitats de mediació dels Ajuntaments o d’entitats socials: “Les entitats de mediació són un element bàsic que vehicula els nouvinguts amb la ciutat, i, per tant, els pot posar en contacte amb una colla castellera, un grup de bastoners…”. Una visió que ha quedat ratificada en la taula rodona on han participat experts com Sara Cochs, tècnica del Servei d’Acollida de l’Ajuntament de Vila-seca, que ha defensat que cal un treball multicultural que arribi des de les administracions i es vehiculi a la resta d’entitats, “i per això calen mitjans, com ara una línia de subvencions”. Precisament, en l’obertura de la jornada, Josep Viana, president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, ha incidit en la “necessitat d’implementar programes entre les entitats de cultura popular i les administracions, que permetin una dinamització conjunta per dotar a les entitats de major capacitat d’inclusió de nouvinguts”.
Tornant a la taula rodona, Núria Santaulària ha estat un exemple de l’aparició de noves figures que treballen per l’adaptació: els assessors LIC (Llengua, Integració i Cohesió), que a les escoles treballen per ajudar a l’adaptació tant dels nouvinguts en la llengua, les activitats del mateix centre, i en l’entorn. “Si hi ha una bona acollida dels nouvinguts, aquests participaran en les activitats de l’entorn”, ha resumit Santaulària. Joan Riera Claret, secretari de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha parlat del programa Tots som una colla que ha propiciat experiències de contacte entre nouvinguts i colles castelleres. “Encara que molts no han continuat venint, cal destacar com les relacions entre la gent dels seus pobles ha canviat: se saluden, parlen una mica…”, ha explicat Riera, que ha manifestat la seva preocupació vers els nois que procedeixen de pares que han immigrat, segones generacions que parlen català, però corren el risc de ser “estrangers aquí i allà”.
“Cal garantir una participació real”
Amadou Bocar Sam, president de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya, també ha considerat la necessitat de destinar recursos suficients per generar espais de participació, i ha afegit que tots els programes han de garantir “la capacitat real de participar dels nouvinguts”. “Volem ser actors de la societat”, ha afegit Bocar Sam. L’exemple de Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, ha parlat d’experiències d’espectacles que han obert la porta a treballar amb els nouvinguts. “Hem coordinat espectacles on ells ens han parlat de les seves experiències, sent-ne els protagonistes”, ha explicat Sunyé. Cal destacar que en la seva segona intervenció ha alertat del paternalisme occidental com un perill de cara a la inclusió: “No hem d’estar tan pendents de què els hem d’ensenyar, sinó de tot allò que ells ens poden aportar”. A continuació, Sunyé, home de teatre, ha fet referència a com el gran renovador de la dramatúrgia i direcció modernes, Peter Brook, ha incorporat tècniques de narració oral de comunitats subsaharianes en els seus espectacles.
Organitzat per la Direcció General per a la Immigració, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català i la Departament d’Educació, l’acte ha acabat amb unes paraules de Xavier Bosch, director general per a la Immigració, de treballar on ha manifestat la seva voluntat per treballar en la integració dels nouvinguts. En el tancament fet per part dels autors de l’estudi, Marta Rovira ha fet una crida a la cooperació: “Hem de treballar plegats per crear estructures d’oportunitats de coneixement entre tots, i s’ha d’evitar el tancament en elles mateixes, tant de les entitats de cultura popular, com en les comunitats de nouvinguts”. Com ha destacat Enric Saurí, si es fa la feina, hi ha motius per confiar en una bona integració: “Hem d’estar satisfets del nostre teixit cultural popular, i del seu potencial inclusiu, cap on tots hem de caminar”.
