El moviment associatiu és útil, fins i tot imprescindible, per a un país modern, o més ben dit, per a un país civilitzat. Les associacions són el teixit en el que creix i es desenvolupa la societat civil, garant real de la democràcia, exercint un control oficiós de les diferents institucions d’un país i organitzant-ne la ciutadania. Andorra, tot i les seves dimensions -o potser a causa d’aquestes mateixes dimensions- presenta una gran complexitat social. Terra de fronteres, durant els seus llargs segles d’història, sempre ha estat un punt de contacte entre diferents cultures. Però al segle XX Andorra ha conegut un verdader miracle econòmic que ens ha impulsat des de la pobresa d’una societat agrícola que maldava per arrencar els seus aliments d’una terra hostil a una societat rica i moderna basada principalment en els serveis.
Per cert, sabeu que a Andorra també hi tenim piràmides? Però deixem aquest incís per al final i tornem a les nostres associacions: El canvi econòmic ha provocat una explosió demogràfica increïble i (per què no dir-ho?) poc sostenible, fent que en uns setanta anys la població es multipliqués per setze. Aquest creixement, fruit de la immigració (principalment andalusa, catalana, gallega i més recentment portuguesa) ha transformat Andorra en un poti-poti cultural. Les nostres associacions són un reflex d’aquesta complexitat i hi trobem una gran varietat d’associacions esportives, científiques i culturals que responen a aquestes diferents sensibilitats presents al país. Com no podia ser d’altra manera, el Govern d’Andorra sempre ha donat suport a aquestes iniciatives enriquidores i les ha subvencionades, a fi de que poguessin mantenir les seves activitats.
Malauradament, el miracle econòmic s’ha acabat i Andorra, a part de la crisi econòmica mundial, pateix també un problema estructural, cosa que força la necessitat del plantejament urgent d’un canvi profund de model econòmic. Com a molts altres països, a Andorra toquen també campanades a retallades. Crec que la gran majoria de ciutadans som conscients que són necessaris uns reajustaments seriosos… Però quins?
Quan són èpoques d’abundància es pot distribuir sense massa complicacions, però ara que la bossa està buida… A les Espanyes es va fer famós el concepte polític del cafè per a tothom, ara hem d’evitar que aquest concepte s’apliqui en el camp de les retallades. És veritat que és molt més fàcil i menys arriscat políticament definir un percentatge de reducció i aplicar-lo a totes les subvencions, però és realment el que necessitem? La meva opinió és que no i que ara, més que mai, cal que, a través de les subvencions, es defineixi una política de país. Perquè, desenganyem-nos, a banda del canvi de model econòmic també cal repensar què és Andorra i, sobretot, què volem que sigui. Els profunds canvis socials patits al segle passat han deixat una Andorra desarrelada, amb un percentatge elevat de la població poc o gens integrada. L’associacionisme, especialment el relacionat amb la cultura popular i amb l’estudi i difusió del nostre patrimoni tant natural com cultural, són, al meu entendre, cabdals. Totes les associacions tenen una funció cohesionadora de la societat, però les d’aquestes temàtiques ajuden a construir un imaginari col·lectiu que de ben segur ha de ser el pal de paller d’una societat andorrana que es vulgui hereva de més de set segles d’història.
Tornem a les nostres piràmides… Sabeu quines són? Mireu les muntanyes, no són les obres faraòniques que ara les foraden sinó els cultius en terrasses que guarneixen els seus vessants. Les nostres piràmides són l’obra d’homes i dones que durant segles han lluitat per sobreviure arrencant la seva subsistència d’una terra que durant massa temps estava coberta de neu.
Ara ja no ens cal pujar terra de la vall a les terrasses dels vessants, però potser sí que torna a ser hora que ens arremanguem i construïm l’Andorra dels nostres fills, respectant aquells valors forjats entre muntanyes que ens van llegar els nostres avantpassats. Per això ara és més necessari que mai que el Govern d’Andorra prioritzi aquelles associacions que ens ajuden a construir aquest país i a cohesionar-lo per tal que tots els ciutadans junts puguem afrontar els reptes que ens presenta el segle XXI.
