La ciutat romanesa de Timisoara ha estat testimoni d’una mostra exhaustiva de la cultura catalana aquest agost. Ha acollit el XXVII Aplec Internacional, Mostra de Cultura Popular i Tradicional Catalana, que organitza l’Associació per a la Difusió del Folklore, Adifolk. Una aposta per internacionalitzar el nostre patrimoni cultural que va començar l’any 1988 a Amsterdam, amb l’objectiu de contribuir a la projecció del nostre folklore en aquelles ciutats que, per raons d’afinitat cultural, històrica o social amb Catalunya, tenen una especial significació. Amb la sardana com a ball més emblemàtic, l’Aplec ha ofert un repertori cultural amb representació del ball de bastons (bastoners de l’Esbart Cabirol de Sils); bestiari festiu; capgrossos (nans de Sils i Barcelona); cobla; diables i dracs; danses; gegants (amb figures de Roses i Ribes de Fresser); falcons; havaneres i música tradicional (amb el Quartet Segle XVI-II de l’Estartit, per exemple). Pel que fa a les sardanes, han estat representades per les colles sardanistes Sa Palomera de Blanes, Xàldiga de Barcelona i Sol Ixent de Vilanova de Bell-Puig.
Els 500 artistes participants han ofert un espectacle excepcional, “que va més enllà d’una demostració artística d’allò que cada grup sap fer, sinó que és el resultat d’una selecció atenta de les seves majors virtuts, amb l’objectiu de transformar la seva energia individual en una mostra conjunta d’art i en un veritable espectacle de carrer”, reflexiona Joan Gómez, president d’Adifolk, que afegeix: “L’objectiu és integrar els elements tradicionals que ja creen una dimensió viva per ells mateixos, però que els podem adaptar a la modernitat i a l’evolució de la societat”. De fet, aquesta fusió de tradició i modernitat ha estat el gran èxit d’aquest Aplec: “Ha estat un dels millors aplecs que hem viscut, pel que fa a la implicació dels grups catalans, que ens ha permès trencar amb l’esquema d’actuacions per separat, per una banda sardanes, per l’altra diables, etc. En aquesta ocasió, hem fet espectacles que duraven quatre hores, en els quals un gegant podia ballar sardanes. Hem trencat la compartimentació i hem fusionat la cultura”, remarca Gómez, que també està especialment satisfet de la resposta del públic romanès. Cal destacar que des de Catalunya s’han desplaçat a Timisoara 500 artistes i uns 300 acompanyants, però han estat els habitants de la ciutat amfitriona els que s’han abocat al carrer.
El president d’Adifolk també celebra que enguany s’han fet convenis amb d’altres coordinadores i federacions de cultura popular, com ara les colles geganteres, la dels falcons i la confederació sardanista, “les quals han tornat a creure amb el projecte de l’Aplec Internacional”. Ara bé, no tot ha estat positiu, “no hem comptat amb la presència de castellers, sembla que perquè tenien l’agenda plena i el cost del desplaçament era car; no els hem engrescat”, lamenta Gómez. Amb tot, els falcons de Barcelona i de Piera “han cobert molt bé aquest buit amb les seves construccions humanes”, rebla Gómez.
