Tornaveu
L’any internacional de la química

L’UNESCO ha decidit que l’any 2011 és l’any internacional de la química i en col·laboració amb la IUPAC (Unió Internacional de la Química Pura i Aplicada) organitza tota una sèrie d’activitats relacionades amb aquesta temàtica sota el lema «La química: la nostra vida, el nostre futur» (les activitats organitzades a Catalunya es poden trobar a http://blocs.iec.cat/aiq2011/). Però, per què s’organitza l’any internacional de la química? L’objectiu d’aquest esdeveniment és principalment el d’augmentar el coneixement social de les potencialitats de la química i engrescar les noves generacions que desenvolupin noves vocacions.

De fet, i dit més planerament, la química necessita un rentat de cara. Quan escoltem al nostre voltant i llegim els mitjans de comunicació, les úniques notícies que ens arriben de la química són negatives. La química s’associa amb contaminació, amb productes perillosos i armes i, més generalment, amb coses artificials —fins i tot contranaturals— nocives per a la salut. Potser un exemple molt clarificador d’aquesta mala reputació és com Ali Hassan al-Majid, reconegut criminal del règim iraquià, rebia el sobrenom d’‘Ali el Químic’. De fet, també li deien ‘el carnisser del Kurdistan’, però deixo a persones més qualificades que jo la defensa d’aquest altre ram. És evident que la indústria química no sempre ha sabut comunicar bé les seves potencialitats ni les incidències que han existit al llarg dels anys (Seveso al 1976, Bhopal al 1984 i Tolosa 2001). També és evident que la indústria, com la gran majoria de les activitats humanes, ha tingut algunes conseqüències negatives com, per exemple, sobre el medi natural. Però cal ser contundent: la mala imatge que pateix la química és completament injustificada! La civilització occidental dels segles XX i XXI, amb la qualitat de vida que té associada, seria completament impossible sense la química. La química és omnipresent en les nostres vides. Us imagineu viure sense fàrmacs? Com lluitaríem contra el mal de cap, les cremors d’estómac, les pulmonies, la malària, la SIDA o els càncers? Si anem vestits, també és en gran part gràcies a la química que, a més de crear fibres sintètiques, ha permès desenvolupar tints i noves maneres de tractar les fibres tradicionals. Evidentment, oblideu els plàstics i totes les noves tecnologies. Prepareu-vos a caminar, perquè s’han acabat els cotxes, els trens i els avions. Espero que hagueu menjat bé, perquè això s’acaba! Sense l’augment de productivitat que ha representat la utilització d’adobs i plaguicides, la producció agrícola necessària per a alimentar-nos és impossible d’assolir.

Però potser oblidem l’essencial: tot és química. He vist algun etiquetatge d’aliment que indicava «sense química». Evidentment, aquesta gent són uns mentiders i s’haurien de tancar en una presó d’alta seguretat! La química és la ciència de la matèria, que n’estudia la composició i el comportament. És la ciència dels àtoms i de les molècules i tot, completament ‘tot’, està format per àtoms.

La humanitat del segle XXI ha d’afrontar reptes dificilíssims com ara lluitar contra el canvi climàtic, abastir una població cada cop creixent en aliments i aigua de qualitat, millorar el coneixement del nostre organisme i de les seves patologies per a poder desenvolupar nous fàrmacs per a millorar l’esperança i la qualitat de vida i protegir el nostre medi ambient. La química, com a ciència central, ha de ser i serà una part essencial a la solució d’aquests desafiaments.

Sóc químic i n’estic orgullós!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa