Paco Candel segueix ben viu. El seu cor continua bategant en les expressions d’amor i homenatge que li professen i dediquen els seus amics. La celebració del 50è aniversari de la publicació d’Els altres catalans ha superat totes les expectatives imaginables. Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, destaca que no han pogut ni volgut aturar els actes d’homenatge espontani que s’han organitzat arreu de Catalunya. Candel és patrimoni català.
La Fundació Paco Candel lidera la difusió d’un llegat sense el qual és impossible entendre la Catalunya contemporània. Baltà va recordar totes les activitats promogudes per l’entitat durant el 2016, entre les quals destaquen l’exposició Candel i la llibertat d’expressió, i l’estudi dels seus dietaris, a càrrec de la professora de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona Anna Caballé. Paral·lelament, s’han mantingut converses amb la Diputació de Barcelona per aixecar el monument Els altres catalans davant la Biblioteca Francesc Candel i reconvertir la mateixa fundació en un centre d’estudis candelians.
El lliurement dels Premis Memorial Candel serveix per retornar una part de tota l’estima que l’escriptor i activista social va saber guanyar-se. “Ens agrada homenatjar les persones que han treballat en la línia de solidaritat i cohesió social que pregonava Candel”, apuntà Baltà. En la vuitena edició, Núria Feliu ha estat reconeguda en l’àmbit cultural per versionar en català els grans referents de la música internacional, ampliant la nostra memòria musical. La cantant santsenca, que va haver d’excusar la seva presència per una malaltia lleu, va ser evocada mitjançant la interpretació de l’emotiva cançó de Jacques Brel Un país clar.
El Memorial Candel en l’àmbit de Comunicació ha estat concedit a Carles Canet i Jordi Portals, directors del documental Candel, l’altre català, produït per Televisió de Catalunya en col·laboració amb l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i la mateixa Fundació Candel. El seu patronat ha reconegut els autors per haver sabut traslladar el tarannà de Candel més enllà de les dades i trets biogràfics. En aquest sentit, Canet va apuntar que el documental té ànima perquè la gent que hi va participar parlava des de l’emoció. “Nosaltres només vam ser els missatgers, el veritable premi és haver conegut molta gent que té l’ànima de Candel dins seu, i que ha aconseguit transmetre la seva personalitat polièdrica”.
Joan Soto, com a director escènic del grup teatral Alpha 63, va rebre el premi Àmbit Social. En el seu parlament, Soto es va remetre a principis dels seixanta. “L’any 63, els joves de l’Hospitalet maldàvem per conèixer el nostre país i saber què passava amb la nostra llengua. Els altres catalans ens parlava de futur. 42 anys després, hem volgut dir a la gent que els valors candelians són vigents i imprescindibles per avançar cap a una societat més justa formada per un sol poble”. El jurat ha reconegut la dedicació de Soto transmetent el missatge candelià a l’Hospitalet de Llobregat i el barri de La Marina, on Candel tan estimat era.
Carles Duarte va cloure el lliurement dels premis recordant els trets definitoris de Paco Candel. El president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCa) va lamentar que mai s’hagi reconegut com seria desitjable la seva obra literària: “El país ha estat molt injust valorant Candel com a escriptor; la seva figura s’ha circumscrit a l’àmbit social”. Duarte va reivindicar la necessitat de seguir el llegat candelià trencant barreres en pro de la democratització de la cultura: “Hi ha un part important de la població que queda al marge de la vida cultura del país; un obstacle que es reprodueix generació rere generació”.
Una democratització que passa per l’assumpció de la catalanitat com a eix de referència compartit des de l’empatia i l’acollida als nouvinguts; un arrelament que no signifiqui esborrar la identitat de ningú. Només acceptant totes les identitats és possible ser un sol poble. Aquest és el gran llegat que ens va deixar Candel. Aquesta és l’ànima que segueix bategant en el cor dels seus amics.
