L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català acaba de ser acreditat com a ONG que pot assessorar el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, una decisió que haurà de ser ratificada en la propera Assemblea General dels Estats Part de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que tindrà lloc el proper juny. El Comitè i l’Assemblea són els òrgans que gestionen la Convenció. La Convenció és un acord entre estats que ha estat ratificada per Espanya i que per tant és de compliment obligat també a Catalunya, que té competències plenes en matèria de cultura. La principal aportació de la Convenció és que tot el que fins ara era conegut com a cultural popular i tradicional és reconegut ara com a patrimoni cultural. Aquest canvi no és purament formal i obeeix al fet que moltes persones i moltes societats del món consideraven aquestes pràctiques com a relíquies del passat que de manera natural anirien desapareixent amb el temps i el progrés. La consideració de patrimoni cultural implica que tota aquesta part de la cultura no ha de desaparèixer si volem conservar la diversitat cultural de la humanitat i que a més ha de tenir una funció en la societat actual i futura.
La Convenció entén per “salvaguarda” “la identificació, la documentació, la investigació, la preservació, la protecció, la promoció, la valoració, la transmissió i la revitalització” del patrimoni cultural immaterial i no vol deixar aquesta feina exclusivament en mans de les administracions i dels experts. Per això insisteix molt en la implicació de la comunitat, tant de les comunitats, grups o individus que directament mantenen viu aquest patrimoni, com de les associacions i entitats (NGO, en terminologia internacional) que treballen en aquest àmbit. En aquest context, l’acreditació aconseguida per l’ENS li atorga un protagonisme destacat en el desplegament de la Convenció, un protagonisme que té un vessant internacional i un vessant nacional.
En l’àmbit internacional, l’ENS exercirà una funció consultiva prop del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Aquesta funció es concreta en aquests moments de dues maneres. D’una banda, l’ENS pot formar part de l’Òrgan d’Avaluació que estudia les candidatures a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que necessita una Salvaguarda Urgent i a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, les propostes de programes, projectes i activitats que reflecteixen millor els principis i objectius de la Convenció i les demandes d’assistència internacional superiors a 25.000 dòlars; aquest òrgan, format per sis experts i sis ONG acreditades, és escollit pel Comitè, al qual ha de formular recomanacions sobre les decisions que ha de prendre. D’altra banda, l’ENS pot expressar la seva opinió en les sessions del Comitè i de l’Assemblea General dels Estats Parts de la Convenció, en qualsevol dels punts de l’ordre del dia, i d’aquesta manera pot aportar directament el seu coneixement i la seva experiència als màxims òrgans responsables de la Convenció. Però la funció consultiva de l’ENS en tant que ONG acreditada pot anar-se ampliant a d’altres accions concretes a criteri del Comitè i la tendència és a donar cada cop més protagonisme a les ONG acreditades.
Pel que fa a l’àmbit nacional, l’ENS esdevé a la pràctica l’entitat de referència de la Convenció i assumeix la responsabilitat de treballar per aplicar-la plenament. D’aquí a quatre anys l’ENS haurà d’explicar al Comitè què ha fet per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial i llavors el Comitè decidirà si li renova l’acreditació. Les accions concretes que pot dur a terme l’ENS són gairebé il·limitades, però el primer que la Convenció esmenta que cal fer a cada lloc és elaborar un inventari del patrimoni cultural immaterial i certament això és indispensable per a poder abordar globalment la salvaguarda d’aquest patrimoni. En tot cas, és convenient començar per dissenyar un pla d’acció general de l’ENS en aquest àmbit per als propers quatre anys, tenint sempre present que, tal com marca la Convenció, és imprescindible el treball conjunt d’institucions, entitats, practicants i experts implicats en el patrimoni cultural immaterial. Per això l’ENS ha de coordinar-se amb la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals tot concretant metodologies d’acord amb els criteris de la Convenció i proposar un treball compartit.
L’acreditació suposa tanmateix un reconeixement internacional al moviment associatiu cultural de Catalunya i, per extensió, a tots els col·lectius de cultura popular que n’han de sentir-se dipositaris i protagonistes. La transcendència social i la importància del reconeixement han de sensibilitzar i fer prendre consciència que cal seguir treballant amb més força que mai.
