Reproduïm un seguit de cites d’opinions de Lluís Maria Xirinachs entre els anys 2000 i 2002 sobre la independència i que sintetitza el seu pensament sobre aquest tema. Aquestes cites han estat extretes del Manifest crida – 2000. Països Catalans, el Manifest crida – 2001. Països Catalans, i del seu discurs de l’11 de setembre del 2002 al Fossar de les Moreres.
La selecció ha estat efectuada per en Martí Olivella, president de Nova – Innovació Social i profund coneixedor de l’obra de Xirinacs.
Som una nació, i tota nació adulta, com tota persona individual adulta, té el dret i el deure d’emancipar-se, d’independitzar-se de tuteles opressores o proteccionistes. A les nacions els calen els mateixos drets reconeguts als individus des de la Revolució Francesa: els Drets Humans, en aquest cas, col·lectius o dels pobles.
Entenc per “independència” la vera independència, la no dependència sota qualsevol coacció en la presa de decisions: ésser amos del propi destí. També se’n diu alliberament, autogovern, autodeterminació, sobirania, etcètera, sempre en el seu sentit ple. (…) I em refereixo tant a la coacció externa com a la coacció que una part de la nació pugui fer sobre l’altra. De la no coacció de dins també se’n pot dir autodeterminació radical o democràcia interior.
Aquesta darrera condició no ha estat fàcilment entesa (…) per molts independentistes que només aspiren a la nostra separació respecte als Estats que actualment ens dominen. Jo insisteixo en la doble independència, per honradesa i per eficàcia. Com podem exigir honradament la no opressió externa si estem disposats a exercir-la internament? (…) A més, en vista a l’eficàcia, l’”exèrcit” amb que hem d’alliberar-nos de la dependència exterior estaria podrit per dins, tindria la reraguarda inestable i no disposaria de la força necessària per assolir i mantenir aquesta difícil independència de l’exterior.
Per tant, la independència és democràcia. Una nació és molt complexa, té molts ressorts i s’hi juguen moltes variables, però la independència és l’eix central, el pal de paller d’una nació. Una nació, que no és independent, o és infantil o és esclava; per tant, doncs, la independència no solament és un dret sinó que també és un deure.
…la manifestació de l’onze de setembre de 1977, (…) de prop d’un milió de persones, va ser el resultat d’una Assemblea de Catalunya orgànica, organitzada, plena de delegacions, plena d’Assemblees inferiors: de veïns, municipals, comarcals i de regió o vegueria, (…). Aquesta era, doncs, una assemblea orgànica en tot el país i cada organisme d’aquests va portar deu, quinze, vint, trenta, cinquanta persones i d’aquí en va eixir el milió. Aquest milió no fou cap miracle, el miracle fou l’Assemblea de Catalunya. Ella era tot allò que teníem, era la nostra única força. (…) l’Assemblea de Catalunya fou assassinada per catalans; l’Assemblea de Catalunya fou assassinada per tres grups polítics que encara tenen moltes quotes de poder en el sistema actual (…), que van preferir llur escó que tenir un poble organitzat. Tenir un poble organitzat és la cosa més forta socialment que existeix.
La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l’anxaneta, el més petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s’apropi aquell dia en què l’Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s’afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.
Català: Només pel fet de ser-ne, et demano que, a més a més d’allò que ja estiguis fent, reservis una mica del teu temps i et prestis a col·laborar a fer la Preassemblea del teu barri, del teu carrer, de la teva escala. Senzillament, sense heroismes, però amb disciplina, amb convicció. Un representant, triat per consens pels convençuts de cada llar, en l’escala. Un representant, triat per consens pels convençuts de cada escala, en el carrer. Un representant dels convençuts de cada carrer, en el barri. I així successivament cap al municipi, la comarca, la regió, el País, els Països Catalans, al servei fraternal de totes les nacions de la terra, especialment de les més desfavorides.
Ens ajudarem tots a tots, parents immediats, amics propers i veïns a escala local; parents llunyans i amics distants a escala general. (…) Se’ns demana desplegar la nostra dimensió social sempre tan arronsada, se’ns demana eixamplar l’horitzó de la nostra vida sempre tan estret. Com sabrem ser universals si vivim enclaustrats en el nostre individualisme? Davant de l’exaltació interessada d’una humanitat egoista, consumista, alienada, explotada, massificada, proposo d’iniciar una autèntica regeneració social.
La independència no es demana, es pren.
Lluitarem contra el fort mentre siguem febles.
Lluitarem contra nosaltres mateixos quan siguem forts.
Cites extretes de 3 textos de Lluís Maria Xirinacs (2000-2002).
Manifest crida – 2000. Països Catalans
Manifest crida – 2001. Països Catalans
Discurs de l’11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres
Vegi’s la proposta : Comunitat Humana. Democràcia i nació als Països Catalans (1999-2001) i més informació a la Fundació Randa
Martí Olivella
President de Nova – Innovació Social
[email protected]
