La identitat musical del nostre país és polièdrica, tant, com la mateixa societat. I a hores d’ara no s’entendria sense un dels referents musicals de les darreres dècades, el recentment desaparegut Peret, que va patentar l’anomenada Rumba catalana. Avui, molts dels grups que triomfen beuen de la seva influència, i és que Peret va aconseguir fer de la Rumba un estil engrescador estimat i ballat per tots els catalans. En aquest context, fa temps que es treballa perquè la UNESCO reconegui la Rumba catalana com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la UNESCO, un repte que no és fàcil, però que cada vegada és més a prop.
De fet, aquest cap de setmana s’ha presentat a Girona l’acte fundacional de la candidatura fòrum públic obert on han assistit veïns, interessats i autoritats de la Generalitat i de la Catalunya Nord. Els màxims impulsors de la iniciativa, la Casa Musical de Perpinyà, l’Escola de Música Moderna de Girona i Forcat, es marquen com a termini perquè la Rumba catalana formi part del catàleg de la UNESCO, com ja ho són el flamenc, els castellers, la Patum de Berga o el cant de la Sibil·la, l’any 2020. És a dir, que venen quatre anys de treball molt intens. L’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha estat present a l’acte a través del seu president, Josep Viana, que en el torn de paraules va felicitar els organitzadors de la iniciativa, i va manifestar el suport de l’ENS, com a entitat acreditada per la UNESCO per a la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI), cosa que li permet assessorar als òrgans de la UNESCO. En la seva exposició, Viana va oferir l’estructura de difusió informativa de l’ENS, així com el suport de l’entitat en qualsevol acció encaminada a l’adscripció de la rumba catalana a la llista representativa del PCI. L’acte ha compat també amb la interpretació de rumbes, amb moments tant emotius com la interpretació d’El mig amic, que Peret va dedicar al seu pare.
La singularitat de la rumba catalana
I què té d’especial la rumba catalana? Els seus impulsors no ho dubten: és l’únic estil musical i gènere nou que ha sorgit dins de les comunitats urbanes durant el segle XX. “Volem defensar-ho i desenvolupar-ho més, ens interessa fer teixit social i potenciar els valors que implica i que s’associen a aquesta música perquè s’irradiïn al conjunt de la societat“, han explicat durant la presentació. La idea és que cada any se celebri un fòrum obert perquè tothom pugui aportar idees i fins i tot documentació per valorar aquest patrimoni musical i tenir una candidatura el més sòlida possible. Una de les impulsores de la candidatura, Carla Gordo, assenyala que “la rumba és una manifestació cultural que aglutina els dos territoris i és un somni col·lectiu que hem obert i ràpidament s’hi ha sumat tota mena d’entitats i organismes“.
La Casa Musical de Perpinyà, l’Escola de Música Moderna de Girona i l’associació sense ànim de lucre Foment de la Rumba Catalana (FORCAT) que des de fa anys treballen per potenciar la visualització d’aquest gènere musical. “Tenim el suport de moltes entitats, de la comunitat gitana, d’empreses culturals com la SGAE i d’organismes polítics. Tot això ens fa pensar i ens demostra que la nostra idea és un objectiu compartit i que hi ha interès”, assenyala Gordo. Les associacions tenen clar que es tracta d’un objectiu a llarg termini, ja que per arribar a la UNESCO primer s’ha de crear un dossier, passar el filtratge de l’Estat i cal que la idea tingui el suport del món acadèmic, científic i de la societat civil.
