La celebració del centenari del naixement de Salvador Espriu s’escau en unes circumstàncies que han propiciat una relectura de l’obra del gran escriptor que va consagrar la seva vida a salvar-nos els mots. Després de la gran influència intel·lectual que exercí en les darreries del franquisme i els inicis de l’autonomia, les generacions posteriors n’havien més o menys arxivat l’obra al mausoleu de les realitzacions amortitzades. Els grans fils conductors de l’obra d’Espriu, com ara la reflexió existencial i la condemna de la Guerra Civil, traslladades amb una refinada ironia i i reduïdes a allò grotesc no semblaven convèncer una societat que optava majoritàriament per un conformisme, més o menys cofoi, o per la imprecació de valors pseudouniversals i eteris. També pot haver-hi influït l’actual tendència a la simplificació, l’absència del matís i la reflexió, que contrasten amb l’exigència i l’esforç que requereixen l’assimilació dels seus textos, als que se’ls sol titllar de críptics. La gran crisi econòmica, social i nacional, ha fet reviscolar valors fins ara adormits i potser per això el centenari del naixement de Salvador Espriu està exercint una funció reparadora.
La projecció teatral de Salvador Espriu va ser portada a terme, principalment, per Ricard Salvat (1934-2009), gran director i pedagog teatral que va renovar i dignificar l’escena catalana de postguerra, duent-la al nivell dels països més avançats en arts escèniques. A part de “Primera història d’Esther”, “Antígona” i “Fedra” i un muntatge coral de “La pell de brau”, la contribució més rellevant de Ricard Salvat a la plasmació teatral de l’obra d’Espriu fou “Ronda de mort a Sinera”, recull fet per ell mateix de diverses peces literàries que inclouen sis narracions del llibre de contes “Ariadna al laberint grotesc”, publicat l’any 1935, intercalats amb poemes pertanyents als poemaris “Les cançons d’Ariadna” (1949), “Llibre de Sinera”” (1963), “Les hores” (1952) i “El caminant i el mur” (1954), així com “Els versots de l’auca d’Ester sense H” (1956) que resumeixen amb gran destresa el relat contingut a “Primera història d’Esther”. Al llarg del procés creatiu i d’assajos, Salvador Espriu, que hi participava intensament, va escriure els textos que enllacen els diferents components. L’estrena va tenir lloc el setembre de 1965 al Teatre Romea de Barcelona, dins del 8è Cicle de Teatre Llatí, i fou interpretada per professors i alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, sota la direcció del propi Ricard Salvat, i amb Josep A. Codina com a director adjunt. L’impacte causat fou molt gran i en els anys posteriors se’n van fer nombroses representacions, sempre dirigides per Ricard Salvat, per tot Catalunya i fora d’ella, van destacar les de Madrid, Nancy i Venècia. La darrera reposició fou l’any 2002 en la temporada del Teatre Lliure de Barcelona.
Cal remarcar que Ricard Salvat va ser un dels grans actius de la Universitat Catalana d’Estiu des dels seus inicis, s’ocupava dels àmbits de teatre i història de l’art. Per cert, l’any 1975 l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual va fer-hi una representació de “Ronda de mort a Sinera”, com sempre dirigida per ell mateix. Cal dir que, de manera semblant amb el que ha passat amb Salvador Espriu, la societat catalana no ha reconegut prou les aportacions de Ricard Salvat a la nostra cultura. Si més no, cal congratular-nos per les paraules dites pel rector Jordi Sales en l’obertura de l’acte commemoratiu en record de Salvador Espriu de la UCE, en què proposava que en una propera edició es retés a Ricard Salvat el degut reconeixement, corroborades pel conseller Ferran Mascarell, que presidia l’acte.
Com explica Joan Soto en l’entrevista que Joan Ramon Gordo li va fer per a “Tornaveu” (2013-08-18), la secció teatral de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, coneguda com a “Grup de Teatre Margarida Xirgu”, va emprendre sota la seva direcció la iniciativa de participar en les commemoracions del centenari de Salvador Espriu amb el muntatge de “Ronda de mort a Sinera”. D’aquesta manera pretenia aproximar l’obra de Salvador Espriu al nostre públic, ateses les característiques del muntatge teatral que engloben els aspectes més definitoris de la seva obra i al mateix temps posar en valor la gran contribució de Ricard Salvat a la seva difusió. Cal dir que Ricard Salvat tenia ferms lligams amb l’Hospitalet i la seva gent, especialment alguns dels actuals components dels “Margarida Xirgu”. És la primera vegada, segons la informació de què disposem, que un grup de teatre fa la reposició de “Ronda de mort a Sinera” respectant íntegrament els textos i les acotacions de Salvador Espriu i Ricard Salvat.
La preparació del muntatge va requerir un procés de reflexió per trobar les claus que permetessin superar els diversos reptes plantejats, com ara la complexitat del text, el gran nombre de personatges requerits, la escenografia diversa, etcètera. Un cop plantejada l’escenificació, el punt més important va ser el reclutament de la trentena d’actors i actrius, requerits per interpretar els cent personatges que apareixen al llarg de la representació. El criteri fou proposar-ho a aquelles persones de les que hom pogués esperar la comprensió del projecte i la complicitat amb els objectius. En primer lloc es va comptar amb els membres del “Margarida Xirgu”, incloent-hi les seccions juvenil i infantil. Per exemple, en l’episodi “Tereseta que baixava les escales”, l’escena en que la Tereseta de petita juga amb la mainada del poble va ser interpretada per nenes del grup infantil en les representacions fetes a l’Ateneu. La transversalitat intergeneracional, a més de reflectir la realitat, és una estratègia fonamental per a la transmissió del llegat cultural. La progressiva integració dels joves en el muntatge ha estat una de les experiències més gratificants de tot el procés. També s’hi han incorporat persones d’altres grups escènics de l’Hospitalet, com ara el Centre Catòlic i el Casino del Centre, que han proporcionat els registres escènics necessaris per assolir els perfils requerits per a un contingent tan variat de personatges.
Per a l’escenografia, Joan Soto va treure tot el partit possible de la sala d’actes de l’Ateneu, d’unes dimensions i estructura en principi gens adients per a una representació d’aquestes característiques, incorporant l’escala de servei del fons de l’escenari com a element escènic i endinsant en la platea algunes escenes. Els decorats d’Emili Bona incorporen imatges evocadores del perfil de l’Hospitalet de principis del segle passat, basant-se en el fet que la mítica Sinera pot representar qualsevol poble de Catalunya, o potser de qualsevol part del món. Els dibuixos, en blanc i negre, defugen el realisme i s’apropen a una estètica de còmic, adient amb l’aire titellesc que tenen molts fragments de l’obra. Vestuari, atrezzo i efectes especials han estat possibles gràcies a un nombrós grup d’abnegats col·laboradors, com Francesc Diví, Romuald Monreal, Glòria Sala o Marc Besora, entre d’altres, que els han confeccionat o adaptat. També ha estat decisiu l’ajut de la Fundació Ricard Salvat per recuperar molta de la informació necessària.
Al llarg dels assajos i les representacions s’ha anat creant un clima de cooperació i complicitat entre tots els participants en aquesta iniciativa, posant-se de manifest la capacitat de penetració que tenen els versos i la prosa de Salvador Espriu quan són convenientment assimilats. La bona acollida que li va atorgar el públic de l’Ateneu, que va desbordar de llarg la capacitat d’aforament disponible en les darreres representacions, ha estat un premi a aquests esforços. També ha estat gratificant l’interès mostrat per bona part dels espectadors per aproximar-se al significat de l’obra, llegint el detallat programa de mà i assistint a les explicacions prèvies a les representacions.
La invitació de la Universitat Catalana d’Estiu per fer-hi una representació de la “Ronda” va ser rebuda pel col·lectiu amb il·lusió i com un repte que calia aprofitar, esperonats per la voluntat a prova de ferro de Joan Soto. Prova d’això és que la immensa majoria dels actuants van fer mans i mànigues per ser-hi presents, tot i tractar-se del període estival i a pesar dels compromisos familiars associats, cosa que va implicar que la majoria fessin un desplaçament express amb retorn a l’Hospitalet tot just acabada la representació, més enllà de la una de la matinada. Tampoc va ser senzill de traslladar vestuari, decorats i atrezzo i adaptar-los al recinte esportiu on es va dur a terme la representació, atesa la manca de disponibilitat d’un teatre, tot fet amb els propis recursos humans, sempre completament desinteressats. L’experiència ha estat molt positiva internament, ja que ha donat fortalesa al grup i ha permès, ni que fos per poc temps, connectar amb l’ambient culturalment molt intens i ric de l’UCE. Quant a l’impacte extern, cal dir que s’ha tractat d’una de les propostes més consistents dintre del dens ventall d’activitats de la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany, i sens dubte haurà ajudat a la comprensió d’alguns aspectes de l’obra multidimensional de Salvador Espriu i a la reivindicació de la figura de Ricard Salvat. També ha servit perquè el nom de l’Hospitalet de Llobregat, a través del seu Ateneu de Cultura Popular, ocupi el seu lloc en un entorn que, malgrat tot, li és ben propi.
