“Aquí se asentaron [mis padres], aquí nacimos dos de sus tres hijas, que educaron y formaron como mujeres de bien. Aquí creamos nuestras propias familias y nacieron sus cuatro nietas y sus dos nietos”.
“Definitivamente, somos seres humanos, independientemente de nuestro lugar de residencia, y todos necesitamos del apoyo de los demás para seguir existiendo”.
Són relats que es recullen al llibre Destino Cataluña, escrit per diversos membres de l’associació Súmate. L’entitat, que està formada per persones que van néixer a altres parts de la península però que se senten totalment identificades amb Catalunya, va convocar un concurs literari de relats breus amb una premissa principal: explicar com va ser l’arribada de cadascú a Catalunya. De tots els contes que s’hi van presentar, acabaria sorgint un llibre coral que rememora com és el procés de deixar enrere la terra on vas néixer per instal·lar-te en una de completament nova.
La presentació de l’obra, que ha tingut lloc a la Bibilioteca Francesc Candel de Barcelona, ha estat conduïda per la presidenta de l’associació Súmate, Montserrat Sánchez, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català i sòcia de Súmate, Isona Passola, i el president de la Fundació Paco Candel i autor del pròleg, Pere Baltà.
La descoberta d’una terra nova
Montserrat Sánchez ha destacat aspectes comuns dels relats, com ara el llarg viatge amb el tren El Sevillano, o també dues grans descobertes: el mar Mediterrani i la llengua catalana. ‘Hi havia gent que no sabia que a Catalunya es parlava una altra llengua, així que va ser una sorpresa. A poc a poc, van anar familiaritzant-se amb ella i aprenent-la’, ha constatat Sánchez. La presidenta de Súmate també ha remarcat l’agraïment que moltes persones senten cap a Catalunya per haver-los acollit.
El fenomen de les migracions i els seus avantatges ha estat el punt més important que s’ha tractat durant l’acte de presentació. ‘Afortunadament, som barreja. Cadascú aporta una cosa i la suma de totes elles és el que fa a les persones millors’- ha reflexionat Isona Passola. En aquesta mateixa línia, Pere Baltà ha recordat com la fonda dels seus pares, Cal Marcelino, va esdevenir un punt de trobada per a molts catalans nouvinguts: ‘escoltar les seves històries em va crear una consciència social i una sensibilitat molt grans’. Baltà també ha volgut recollir una reflexió per posar punt i final a la vetllada: ‘Catalunya ha de seguir sent un sol poble, i tots els que heu vingut de fora sou fonamentals per assolir aquesta fita’.
