Quants anys necessita una festa popular per guanyar-se l’afecte de tot un poble o ciutat? Cinquanta? Cent? Vint-i-cinc? Potser una dècada és suficient si el grup impulsor aconsegueix transmetre molta energia, creativitat i empatia als veïns a qui s’adreça. Aquest és el cas de la Nit del Tararot; malgrat la seva joventut – la primera edició se celebrà l’any 2006—, cap targarí pot concebre la Festa Major sense viure aquest espectacle de cultura popular sense parió.
Podria debatre’s a bastament quins factors propicien o perjudiquen la popularitat d’una festa. L’Associació Cultural Guixanet (Tàrrega), impulsora de la Nit del Tararot, ha apostat decididament per promoure un marc festiu genuí, singular i no extrapolable. La nomenclatura els delata: Guixanet, ni més ni menys que l’apel·latiu utilitzat per batejar l’entitat, ret homenatge a Francesc Rius Guixà (1921 – 1986), un popular venedor de cacaus i xufles targarí conegut per la seva implicació en el Ball de Bastons. “Tararot”, per altra banda, fa referència al nom que utilitzaven a principis de segle a la capital urgellenca per definir els músics que tocaven cobla. Anècdotes, certament, però gens anecdòtiques. Demostren la voluntat d’una entitat perquè una comunitat s’apropiï i apoderi d’una festa.
Albert Fitó, autor de La Festa de Maig. Història, entremesos i elements folklòrics, recorda els orígens de la Nit del Tararot: “tot i que l’Associació Cultural Guixanet va constituir-se l’any 2003, no vam començar a impulsar els elements de cultura popular fins l’any 2007. Teníem molt clar que volíem fer una festa atractiva, i per aconseguir-ho decidirem emmirallar-nos en la Patum de Berga. La presentació de l’Àguila, de la qual enguany commemorem el desè aniversari, suposà un gran punt d’inflexió”. Preguntat per altres referències que van influenciar el Guixanet, Fitó reconeix que molt probablement van apropiar-se inconscientment de l’esperit de les Fires de Teatre de Tàrrega, on el dinamisme i la participació del públic juguen un paper molt important. Deu anys més tard, Guixanet està conformada per 140 persones, i la Nit del Tararot, que durant tot aquest temps no ha parat d’oferir a la ciutat personatges irreverents i institucionals d’imatgeria festiva, ha aconseguit l’entrega i complicitat absoluta dels targarins.
La Nit del Tararot 2017
Enguany, la Nit del Tararot se celebrarà dissabte 13 de maig (21:00h). Quines colles hi seran convidades? Gairebé ningú ho sap. Quina imatgeria presentarà Guixanet com a novetat? Només s’ha desvelat que coneixerem una nova figura, la Berreta, i possiblement un segon personatge que no deixarà gens indiferent. Quin guió seguirà l’espectacle? Un altre misteri. Beatriu Armengol, membre de l’Associació Cultural Guixanet, explica la voluntat “de trencar amb els estereotips de la cultura popular com una cosa protocol·lària. Cada any treballem durant 7 mesos per crear un espectacle únic, que sigui molt proper al públic, on la sorpresa sigui cabdal. Fins i tot els hi demanem a les colles que ens visiten que creïn un ball especial per a l’ocasió”. Com a novetat, Armengol avança que es comptarà amb la presència del Gall Tomassot i la Gallarina Ballarica, que per primera vegada sortiran de Vilafranca del Penedès.
Tot i que la Nit del Tararot no vol institucionalitzar-se en un format estàndard, sí que repeteix any rere any alguns elements característics de la festa: el sopar de germanor previ a l’espectacle, la presència de les figures festives presentades en les anteriors edicions – l’esmentada Àguila (2007), els Nans (2010), els Pregoners i els Macers (2010), l’irreverent Tossino burlesc (2011), el Ball d’Arquets, l’Home de la Barra, el Ball de Cavallets de Moros i Cristians (2013) –, o la tradicional rivalitat entre els barris de la Mercè i el Carme, que es remunta a una llegenda medieval datada l’any 1325. Les persones que abarroten la Plaça Major de Tàrrega tanquen el xou amb la tradicional pedregada de pilotes de plàstic.
Implicar els targarins a la festa
Per tal de garantir que les noves generacions segueixen estimant-se les expressions de cultura popular targarines, Guixanet treballa en dues línies d’actuació: difondre’n el rerefons històric i implicar intensament els més petits en l’organització de la festa. Fitó mostra la seva satisfacció per haver aconseguit trobar un sa equilibri entre la recuperació o adaptació de figures basades en referències documentals i la creació d’imatgeria original. La Nit del Tararot, considera, serveix com a aparador de noves expressions de cultura popular que després són incorporades en celebracions més institucionals: “és un espectacle especial. Les figures que hi són presentades són admirades per molta gent, que a partir d’aquell moment comença a relacionar-les amb un context festiu i alegre. Quan les veuen participant en altres expressions més convencionals, no necessiten ser reconegudes. Ja les coneixen i aprecien”.
Armengol subratlla les accions dutes a terme perquè els petits no es limitin a conèixer les tradicions targarines, sinó que també desitgin formar-ne part. “Volem que els petits s’impliquin directament en l’Eixideta, no només com a espectadors, sinó sobretot com a participants actius. Hem decidit reproduir uns quants elements de la imatgeria festiva de Guixanet a escala petita perquè els nens puguin ser-ne portadors”, destaca. Guixanet ha complementat la seva oferta formativa amb la publicació de contes infantils i la creació d’una campanya, Treballem la Festa Major a l’escola, mitjançant la qual els alumnes de primàries urgellencs aprenen les seves tradicions a través de l’adquisició de competències bàsiques.
