«En Andalucía mi padre era “Manolillo el de la noguera”, insignificante siervo de señoritos feudales vencedores de guerra…, y aquí era empleado de un burgués que le llamaba “senyor Manuel”. ¡E íbamos al Barça!»
Així s’explicava el fundador del Taller de Músics i de l’Associació Altres Andalusos, Lluís Cabrera, a «La Contra» de La Vanguardia que signà Victor-M. Amela, entrevista que el periodista confessa feta a estones en català i a estones en castellà, enmig d’una certa crispació davant dels que «fabriquen la figura de l’immigrant i la congelen per a treure’n rendiment polític, tot jugant amb la novena província andalusa».
El diàleg es produeix al bell mig de la publicació del llibre de Cabrera Catalunya serà impura o no serà, que ha editat Pòrtic, i la celebració de la Feria de Abril al Fòrum de Barcelona. L’entrevistat critica frontalment l’esdeveniment que «reduce lo andaluz al topicazo —lucecitas, sevillanas (que solo representan a Sevilla), faralaes…—: ¡igual que Franco! Repudio ese reduccionismo, ¡y me indigna que las élites políticas catalanas jueguen a fomentarlo!».
Amb les declaracions, n’hi ha per a llogar-hi cadires, des de la reacció que confessa Lluís Cabrera contra els que volien utilitzar les penyes flamenques per a dividir políticament els catalans. Quan el periodista pregunta què és ser català, la resposta és contundent: «Un día vinimos de Andalucía, pero en Cataluña enterramos a nuestros muertos, educamos a nuestros hijos y nietos, luchamos por el autogobierno, progreso y bienestar de esta sociedad: ¡somos catalanes, Catalunya es nuestra nación! Mezclada, impura.» Afegeix que ja no és possible que hi hagi una fractura, perquè milers de matrimonis mixtos la impossibiliten, al mateix temps que agermanen els catalans amb altres pobles d’Espanya.
Inevitablement, la Feria de Abril és el teló de fons de les declaracions, a partir d’una crítica frontal a les facilitats i les subvencions que les administracions concedeixen, perquè descreuen la cohesió social catalana… «¡Temen que alguien agite a los altres catalans y divida a la sociedad!». Cabrera juga a les concomitàncies i a les convergències: Catalunya i Andalusia són germanes de Mediterrani, tot va ser Al-Andalús, els gitanos van entrar a la península per Catalunya fa 400 anys, a Andalusia quallà el flamenc com aquí el garrotí i la rumba… Es queixa que Carmen Amaya, filla del Somorrostro, que portà Catalunya pel món, una catalana universal, no hagi estat mai homenatjada per la Generalitat… Tot un seguit d’arguments expressats capgirant una coneguda sentència de Torres i Bages que, Lluís Cabrera, català nascut a Jaén, llibertari i confessat apòstata, parodia dient que «Catalunya serà impura o no serà».
