En ple nucli d’Andorra la Vella, a quatre passes de la plaça de l’església, trobem aquesta llibreria de dimensions ben modestes, com podem intuir pel seu nom. Situada estratègicament, entre el brogit dels cotxes i l’immutable Casa de la Vall, sembla que enllaci els set segles d’història d’Andorra amb la seva modernitat més impetuosa.
Als murs exteriors trobem una bona selecció de postals del país dels Pirineus que serveixen de reclam per als turistes, però faríem una greu errada si aquesta primera imatge ens fes classificar l’indret com a “lloc de venda de souvenirs”. Per copsar-ne la vertadera essència haurem d’endinsar-nos al seu interior -això sí, amb passes petites!
Un cop dins no sé si és més important fixar-se en els llibres o en la càlida benvinguda que ens dispensaran, ja que La Puça no s’entén sense l’Anna Riberaygua, el Pere Miquel i la Maria Babot. Aquesta darrera fa una vintena d’anys va decidir passar-se a l’altre costat del taulell i deixar de ser una clienta per esdevenir una de les cares amables que ens podem trobar a La Puça.
En els seus trenta anys de vida, La Puça ha passat de ser una llibreria generalista a una llibreria especialitzada en temàtiques andorranes i del Pirineu. Els best-sellers, ara, els podem trobar a tot arreu, als supermercats o fins i tot a les benzineres. Però a La Puça, distribuint un producte que coneixen, especialitzat i d’editorials petites, es diferencien i fan que la seva oferta continuï essent plenament vàlida en ple segle XXI. No s’ha quedat ancorada en el passat, sinó que la llibreria afronta el futur amb optimisme aprofitant les noves tecnologies i sumant la venda per internet a la tradicional.
Però si penséssim que La Puça tan sols ven llibres, estaríem equivocats. La llibreria és un indret cultural i de trobada on un pot, sense temor, fer explícita la seva ignorància i buscar el consell dels entesos. Potser aquest és el valor més important d’una llibreria del segle XXI, la proximitat humana, poder aprofitar-se de l’experiència de l’altre. Però aquesta vessant humanista no sap d’elits ni de jerarquies socials i a la Puça ens podem trobar des de l’erudit que busca aprofundir en els seus estudis fins a l’analfabet que, superant vergonyes malenteses, vol iniciar-se en el traç de les primeres lletres.
Andorra és un poble que fa de país o un país que encara vol ser poble. Una terra de fronteres que des de les seves idiosincràsies presenta una gran riquesa cultural que sovint malda per sobreviure enmig dels corrents globals uniformitzadors. Aquesta diversitat està feta d’un polsim de terra, uns quants segles d’història i un aiguabarreig de gents diverses que cristal·litzen al voltant de la identitat feréstega pròpia dels muntanyencs. La Puça és un d’aquells indrets imprescindibles tant per als aborígens, per entendre el nostre propi país, com pels pixapins i altra fauna migratòria, per copsar l’essència d’Andorra i també de tota la serralada que l’envolta.
