Rosa Zaragoza desprèn llibertat i un cert anarquisme, aquell que permet que passin coses; la seva carrera n’és una demostració: des dels seus inicis marcats pel desenterrament de cançons judeocatalanes del segles XIV i XV, passant per l’aprofundiment de les arrels espirituals i mediterrànies de la cultura cristiana, sefardita i sufí, com emprendre tot un camí d’autoreconeixement a través de treballs discogràfics que abracen aspectes com la maternitat, l’empoderament de les dones o fins i tot la necessitat de plorar davant del dol. Tots els prismes de la personalitat de Zaragoza es desplegaran dalt de l’escenari divendres 12 de maig en el Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) a les 22h, dins la programació del Tradicionàrius, concert pel qual els lectors de Tornaveu gaudiran de descompte.
“A mi m’agrada celebrar-ho tot”, diu la cantant davant d’una actuació que s’emmarca dins la 30a edició del Tradicionàrius, festival en el qual Zaragoza va actuar en la seva primera edició, l’any 1988, cantant les cançons judeocatalanes, que va rescatar d’un oblit de 500 anys i que serveixen per explicar el passat de la presència jueva a Catalunya. Però el concert donarà cabuda també a tota la trajectòria posterior de Zaragoza. “Cada persona ve a la terra amb una ànima per expressar una cosa concreta, i malgrat que hi ha aspectes que poden fer-te desviar, com ara l’ànsia de fer diners, de reconeixement, etcètera, no m’he volgut perdre i crec que he expressat amb la meva música allò que sentia que havia de fer”. Hi ha músics, i artistes en general, que tracen mil·limètricament quina ha de ser la seva carrera, i sobre aquesta pauta o cotilla executen, Zaragoza n’és el pol oposat, es diria que el seu creixement personal, les seves etapes vitals han influït una carrera amb prou llibertat per deixar que les coses passin, i els pensaments es manifestin amb llibertat en unes lletres que cada cop més han aprofundit en aspectes espirituals.
Gaudir del cos i l’ànima, viure espiritualment
Possiblement pel fet que hi ha certa reticència, o potser vergonya a experimentar l’espiritualitat a Europa, Zaragoza actualment gaudeix d’un bon reconeixement a llatinoamèrica. “Acabo de venir d’una gira on he fet tallers de cant i espiritualitat, i concerts per a Mèxic i Puerto Rico. A partir que vaig fer 40, m’he sentit més atreta pr l’espiritualitat”. Aquesta visió sincera del cos i l’ànima és probable que l’hagi allunyat dels escenaris catalans o estatals –”he hagut de lluitar aquí contra el malentès que l’espiritualitat ha de ser cristiana o vinculada a una religió, quan jo m’allunyo d’aquesta visió mediatitzada i proclamo no només la virtut de l’ànima, sinó també la del cos”- així com d’un cert menysteniment que durant els anys del pujolisme Zaragoza va patir, fet que afirma que la va allunyar dels mitjans públics catalans. “En el fons he fet sempre el que m’agrada, potser abans, quan era més jove, deia les coses sense filtres, però tampoc me’n penedeixo”.
Després del seu últim disc, publicat el 2014, Cuando se caen las alas del corazón, Zaragoza no pretén llençar cap més disc en un mercat, el discogràfic, saturat de propostes i on saber-se vendre és el més important. Però això no suposa un obstacle a la trajectòria de Zaragoza, que continua més activa que mai a través de tallers de cant on vincula música i creixement personal. “Sempre he pensat que si fas les coses bé, el reconeixement d’alguna manera t’acaba arribant, i mai he aspirat a fer massa diners”, exposa Zaragoza, que com a contrapartida ha guanyat el fet de poder-se expressar sempre lliurement.
El concert del divendres 12 de maig permetrà gaudir de l’espiritualitat de Zaragoza que acturà amb companys de viatge habituals com Eduard Iniesta, que serà el director artístic de l’espectacle o col·laboracions de músics com ara Jordi Vallespí, Miquela Lladó, Francesc Tomàs ‘Panxito‘, entre d’altres, a més de les ballarines Lesya Starr i Carolina García. Els lectors de Tornaveu amb el codi 120517 gaudiran d’un 40% de descompte a través de la pàgina web d’entradium, fent clic aquí, o si compren l’entrada a les taquilles del C.A.T.
