Tornaveu
La identitat de la Catalunya d’avui, peça a peça a TV3

Aquesta és la realitat que reflecteix 300, la sèrie documental de sis episodis que emet TV3, en què es fa un recorregut per la història dels últims tres segles, el període en què s’ha perfilat la Catalunya contemporània, en qüestions clau com la identitat, la demografia, la política, la violència, l’economia i la llengua. El programa se centra sobretot en les relacions amb Espanya i com han afectat la vida quotidiana de la gent.

El presentador d’aquest espai, Antoni Tortajada, explica durant cada episodi diverses històries quotidianes que ajuden a entendre l’evolució del país, amb l’assessorament d’un prestigiós equip d’historiadors. Combina seqüències ficcionals amb actors, recursos iconogràfics de l’època (arxiu cinematogràfic, fotografies, gravats, pintures i publicacions de cada període) i viatges pel territori per mostrar els escenaris on van tenir lloc els fets històrics.

En “Josepet de la guitarra” i els cors Clavé

El primer capítol, dedicat a la identitat, arrenca amb la Guerra de Successió i la derrota del 1714. Al llarg del capítol s’explica la història d’un jove revolucionari, en “Josepet de la guitarra”, obsessionat per dignificar la vida dels obrers, i que es va convertir en el creador dels cors de Clavé, un exemple de la xarxa impressionant d’associacions professionals, obreres i culturals que durant el segle XIX es van convertir en la massa social del catalanisme.

Un cas molt especial eren els clubs esportius i, per damunt de tot, el Futbol Club Barcelona. Aquest club es va convertir en un símbol del catalanisme, especialment després que el govern de la dictadura de Primo de Rivera fes tancar el camp de les Corts, l’any 1925, com a resultat de la primera xiulada que va rebre l’himne espanyol abans d’un partit.

El presentador també viatja a l’Estat francès per explicar com, a diferència de Catalunya, on el projecte espanyol no va arrelar, el projecte unificador francès sí que va aconseguir arraconar les velles identitats com l’occitana i les va substituir per la francesa. Finalment, explica com l’emigració espanyola dels anys cinquanta i seixanta i els catalans d’origen van trobar un punt de confluència en la defensa de la seva llibertat a través de la política i la lluita social davant de l’enemic comú de la dictadura.

Podeu veure el programa en aquest enllaç.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa