Els ensenyaments de música de grau professional impartits a Catalunya incorporen des d’aquest 2015 nous instruments, després que el Govern hagi modificat el decret d’ordenació curricular per tal d’incorporar-hi tres especialitats que no estaven contemplades: la gralla, xeremia o dolçaina, la guitarra flamenca i la cornamusa (gaita), instruments que en els darrers temps s’han consolidat com a “referents de la cultura popular del país” i interessen cada vegada més els catalans.
La gralla és a hores d’ara l’instrument dominant en moltes manifestacions de la cultura popular, l’acompanyament sonor indiscutible dels castellers, els balls populars i els gegants, que es complementa amb el timbal. Aquest instrument es va recuperar a final dels anys setanta, gràcies al moviment general de reivindicació de la cultura popular i tradicional, un impuls que li va permetre també superar els límits geogràfics tradicionals fins a expandir-se arreu dels Països Catalans.
D’instruments similars a la gralla n’hi ha pràcticament arreu del món i, per tant, és lògic pensar que es tracta d’un instrument amb un passat més enllà de casa nostra. Històricament, es localitza a la zona de la Catalunya Nova, acompanyant determinats balls i entremesos, com ara moixigangues, balls de gitanes, balls de valencianes i, més endavant, els castellers. A final del segle XIX, amb l’aparició de la gralla dolça, tant l’ús de l’instrument com el repertori es van consolidar. Així i tot, la gralla ha viscut moments de decadència, però s’ha mantingut viva gràcies a la tradició castellera.
Afortunadament, en el pla instrumental la gralla viu un període daurat gràcies també als maridatges amb més instruments i estils que ultrapassen els ritmes tradicionals, fins al punt que la gralla ha guanyat el pols a instruments més genuïns com el flabiol i el tamborí. I ara la gralla assumeix un nou repte, no perdre terreny davant d’instruments de percussió que cada vegada tenen més cabuda en manifestacions de cultura popular. A tall d’exemple, la “batucada”, una manifestació musical que té com a característica principal l’accentuació del segon temps en el compàs amb timbals, tambors, xiulets, tamborines i d’altres instruments de percussió moderns. Propi del Brasil i de països de tradició africana, aquesta proposta musical ha fet forat també a casa nostra, primer als carnavals i rues festives i després també en manifestacions de cultura popular, sens dubte un mestissatge cultural interessant, que no implica necessàriament la substitució dels nostres instruments si som capaços de mantenir-los ben vius.
De fet, a Catalunya hi ha un ampli ventall de cursos de gralla que ofereixen formació professional i que garanteixen la continuïtat de la seva presència a la vida cultural del país. Per exemple, el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers, La Troca, ha començat un curs que s’allarga fins al juny. Es poden consultar els tallers i cursos en aquest enllaç.
