Pego és una població de la Marina Alta de vora 11.000 habitants i centre de la vall del mateix nom. Va esdevenir baronia el 1262 gràcies a Pere III, qui la va repoblar de barcelonins.
La seua festa major és la de Moros i Cristians i se celebra la darrera setmana de juny des de fa més de seixanta anys. Hi ha filaes, comparses o cabiles masculines, femenines i mixtes. Del bàndol moro són Al ha gamba Muza, Alaçdracs i Feixucs, d’homes, Beduïnes, de dones, i Aben sahines, Asgarrapets i Coscolls, mixtes. Del bàndol cristià, Inquisidors i Albardins, d’homes, Conqueridores, Arrapades, Templàries i Algarades, de dones, i Almogàvers, mixta.
La seua Junta Central planifica tots els actes: itineraris de desfilades, esdeveniments, “intendència” i multes, que marquen obligacions –actes als que cal anar, deures…– i prohibicions –emborratxar-se o dur ulleres de sol, per exemple. També pren les decisions generals a través de dos representants de cada cabila.
En cada festa hi ha dues filaes capitanes, l’una del bàndol moro i l’altra del cristià, però han pensat reduir-ho a un de sol, a causa de la crisi.
Cada filà té una organització interna pròpia basada en uns estatuts que regulen el seu funcionament. S’hi voten totes les decisions importants i els canvis estatutaris. Es divideixen en grups per tal d’enllestir totes les tasques (elecció de vestuari per a les desfilades, reposició de gel·labes, disseny de samarretes, manteniment de la cabila, beguda, menjar en festes, organització d’esdeveniments a fi de finançar la filà i la cabila, etcètera). Les tasques dins la cabila estan molt ben delimitades i cada any se’n renoven els càrrecs.
No hi ha classisme en aquesta festa, encara que n’hi ha de més tradició històrica que no d’altres, com també de més disposades a gastar-se molts diners, encara que hagen de demanar préstecs al banc. N’hi ha de xicotetes, que ho passen molt malament quan els toca la capitania, i d’altres de més nombroses. Això sí, n’hi ha de molt lluïdes a les desfilades. Cal tenir en compte que el vestuari és cada cop més car. Hi ha filaes que el lloguen i d’altres que el compren o se’l fan.
Ideològicament, hi apareixen marcats tots els partits llevat del PP, que no sol mostrar-hi membres, si més no declarats.
És una festa amb un enorme poder integrador, ja que hi participa gent de tots els àmbits: social, de barris, oficis, ideològic i per sexes. Hom acut perquè li agrada la festa, la música i la història. Al capdavall, tothom pertany a tots els moviments associacionistes pegolins.
Pel que fa als immigrants, aquells que hi arribaren en la postguerra estan totalment integrats; no pas els estrangers, que hi van després de jubilar-se, perquè no han volgut fer-ho abans. De la darrera fornada de forasters que hi ha anat per a treballar, molts s’han vinculat més a la Setmana Santa.
És també una festa molt acollidora, perquè les cabiles són espais oberts, prou més que els casals fallers, on has de pagar per entrar o tenir amics fallers. Les festes són de tot el poble i sols cal pagar 2 euros per persona a fi de finançar-les.
Passem a parlar d’Algarades, filà cristiana de dones. L’hem elegida perquè, encara que no n’és l’única, n’és molt representativa. Naix el 1995, per un grup de dones que participaven com a col·laboradores en una altra. Han passat ja tres capitanies, en 2000, 2006 i 2013.
Conxa del Ruste, la seua presidenta, és secretària territorial d’Indústria a la Conselleria d’Indústria, Economia i Ocupació d’Alacant, així com portaveu del grup municipal Bloc-Compromís de Pego.
Les sòcies es reuneixen mensualment, però a partir de maig ho fan setmanalment. N’hi ha de dos tipus, les fixes i les col·laboradores, per una qüestió d’economia, espai i complexitat. Les segones s’hi integren en la setmana de festes. Així, passen de ser-ne quaranta-cinc a seixanta-cinc.
A Alcoi, el model de la festa per excel·lència, no acaben d’entendre que hi haja filaes de dones, ja que hi està prohibit. En algunes altres viles com la de Dénia va haver-hi problemes però s’han resolt.
Quant al nom de les filaes, algunes juguen amb fonemes que recorden l’àrab, però amb significats valencians. En el cas d’Algarades, les seues fundadores pensaren en un nom guerrer que fos senzill però amb connotacions històriques. Significa “incursions nocturnes en el bàndol contrari” i això s’adiu amb l’aspecte lúdic de la festa.
3
