Tot va començar pels volts de l’any 1337. Manresa patia una gran sequera. A causa de la manca d’aigua, els camps no donaven fruits i la fam aparegué a la ciutat.
Reunits els consellers municipals, van prendre un acord molt important: construir un canal-sèquia des de Balsareny, al pas del riu Llobregat, per a fer arribar l’aigua a Manresa, salvant el desnivell existent: una gran obra d’enginyeria, encara avui lloada.
Demanaren el permís al rei Pere III per a la construcció, i els fou concedit, tot valorant l’enginy i el coratge d’aquells manresans. El problema arribà, però, quan l’obra arribà al terme de Sallent, en terres del bisbat de Vic, que s’oposà fermament i tossudament que la sèquia les travessés. Els manresans, decidits, van tirar pel dret i continuaren endavant amb les obres. El bisbe Galceran Sacosta, enutjat, va respondre imposant severes ordres d’excomunió, tancant totes les esglésies de la ciutat. Els manresans, desesperats, no podien comprendre com el bisbe podia oposar-se a una obra tan necessària per a la ciutat. Aquesta situació durà set anys. Fins que el 21 de febrer del 1345 va succeir un fet prodigiós. A mig matí va aparèixer un raig de llum misteriós que, venint de Montserrat, va entrar a l’església del Carme i les campanes de totes les esglésies es van posar a tocar.
El fet està documentat pel recull que en va fer un notari de la ciutat que va prendre nota del testimoni de vuitanta persones veïnes de Manresa que asseguraven haver presenciat com una misteriosa flama o senyal blanc provinent de Montserrat s’enfilava fins a la volta de l’església.
El bisbe Galceran, davant d’aquest fet, va reconèixer el seu error i va rectificar. Poc temps després va morir i el seu successor, Miquel de Ricomà, va signar amb els responsables municipals una concòrdia el dia 19 de novembre del mateix any 1345: tot quedava arranjat. Les obres de la Sèquia es van acabar: lluitant i treballant, els manresans van veure com l’aigua del Llobregat arribava als seus camps. L’aigua és vida. I la llum va il·luminar les intel·ligències i va conduir les voluntats per camins de bé i de pau.
1
