Les tradicions amaguen darrere de les seves manifestacions una potencialitat terapèutica i integradora que apropa la persona amb discapacitat intel·lectual al seu entorn de manera normalitzadora.
El Taller Escola Sant Camil del barri del Guinardó de Barcelona és un centre ocupacional que dóna servei a persones amb discapacitat en edat adulta fa prop de cinquanta anys.
La programació d’activitats en aquest centre és d’una riquesa extraordinària que abraça totes les vessants de la vida d’una persona. Per tant, podem treballar aspectes socials, individuals, grupals, comunitaris i un llarg etcètera. El treball de les rutines diàries esdevenen la clau de volta que ens permet assolir objectius com la inclusió social i aconseguir el màxim d’autonomia possible de la persona.
,
Determinades especificitats del centre han facilitat de plantejar les programacions tenint una cura especial en l’observació del calendari festiu tradicional. Aquest ha esdevingut una font inesgotable de recursos a l’hora de dissenyar, crear i fer activitats terapèutiques.
Girar el mitjó
Ara bé, fins aquí no hi ha res de nou que diferenciï les iniciatives del Taller Escola Sant Camil de tantes altres que sorgeixen en altres serveis dedicats a persones amb discapacitat de tot el territori. En aquest cas, el fet diferencial està en la concepció d’algunes de les activitats i el destinatari final.
Hom podria pensar que aquest tipus d’activitats que es generen dins el centre ocupacional són de preparació, execució i consum intern. No és així. Per a donar-hi un veritable sentit, cal normalitzar-les en el context que pertoca. Si es genera una activitat cultural, és per a ser consumida per algú, i aquest algú ha de ser l’entorn natural del centre ocupacional, és a dir veïns, ciutadans… En una paraula, la comunitat.
És com girar el mitjó. De l’entorn rebem la tradició, que en el centre ocupacional s’elabora de bell nou per tal de que esdevingui terapèutica i, al mateix temps, un producte cultural de qualitat, que retorna a la comunitat que ens l’ha proporcionat.
Dues experiències destacables
En aquest ordre d’idees, el Taller Escola Sant Camil projecta anualment dues activitats obertes al públic de la ciutat que s’han consolidat amb èxit de participació i s’han convertit en cites ciutadanes de ple dret.
La primera a treure el cap pel calendari és l’Ou com balla, de llarga tradició a Barcelona. En aquest cas, la manifestació tradicional s’ha convertit en una instal·lació plàstica que conserva parts dels elements característics —el brollador, l’ou i l’aigua—, però que ha substituït tota l’ornamentació floral per una altra feta amb materials de recuperació. El discurs primaveral de l’Ou com balla tradicional s’ha substituït pel de la reutilització, el reciclatge i el respecte pel medi ambient. Una relectura que actualitza el missatge tradicional.
La segona proposta és l’escenificació d’un pessebre vivent de caire totalment tradicional, amb oficis, escenes costumistes i bíbliques, bestiar i, és clar, l’escena del naixement. La representació duu per nom el Pessebre Vivent de la Torre del Suro, i el dia 21 de desembre d’enguany arribarà a la 17ena edició. L’activitat es fa a l’exterior de la Casa de Repòs Sant Camil i al voltant la Torre del Suro, un edifici modernista de corrent mediterranista construït l’any 1910.
El desplegament tècnic, la creació d’ambients, un vestuari i un attrezzo acurats, però sobretot les grans dosis de treball i d’il·lusió esmerçades per a poder oferir a la ciutat aquest regal de Nadal, han convertit el Pessebre Vivent de la Torre del Suro en un esdeveniment d’una gran acceptació social que es veu recolzat, any rere any, amb un notable augment de públic i un ampli ressò mediàtic.
En podeu trobar informació addicional a www.pessebrevivent.cat i a www.santcamil.org
