Les colles castelleres fan castells, els geganters duen gegants, els grups de teatre representen obres, els grallers toquen la gralla… Sí, però la naturalesa de cadascun d’aquests col·lectius va més enllà de la d’unes simples entitats dedicades a promoure una determinada parcel·la de la cultura popular del país. Precisament, fan país, fan pinya social, de manera que la seva influència transcendeix el diumenge al matí d’exhibició a la plaça Major o al teatre del poble. “Imbuïts per una misteriosa voluntat de treballar gratuïtament pel conjunt de la ciutat a la qual pertanyen, les associacions culturals també aporten el seu granet de sorra al benestar social d’aquest país. Quants clubs esportius, posem per cas, poden dir el mateix? Quants poden dir que fan alguna cosa més per la comunitat, més enllà dels partits que juguen en estadis amb grades desèrtiques?”, es pregunta el periodista Bernat Ferrer en l’article Motivar-se, però no només, publicat a Nació La Flama.
Explica com un company “poc avesat al submón de les entitats de cultura popular i tradicional em criticava, un temps enrere, que tal colla no parés de penjar fotos frikis al Facebook, o que tal altra hagués fet un lip dub humorístic quan la finalitat de l’associació era, posem per cas, fer castells, o que organitzés una botifarrada popular”. A parer del periodista, marcar-se fites de futur “és sovint una manera excel·lent de cohesionar i motivar un col·lectiu de persones. I de la mateixa manera que qualsevol persona s’acaba avorrint de la rutina, també és lògic que qualsevol entitat de cultura popular s’avorreixi de fer sempre el mateix”, és per això que recomana a les entitats de dur a terme activitats molt variades, perquè són instruments “d’automotivació”, que a més de tenir la virtut de “cohesionar internament la colla”, en ocasions també serveixen per “projectar la cultura popular i tradicional catalana més enllà del país”, rebla Ferrer.
Podeu llegir l’article complet en aquest enllaç.
