El poder corromp, o potser l’ésser humà es corromp per arribar al poder i sostenir-lo a qualsevol preu. Mentrestant, el poble mira de sobreviure com pot intentant burlar la crueltat de la naturalesa i la mort. Aquesta és una micro-història, la història de Vila-rodona a la segona meitat del segle XVII, que ben bé podria traslladar-se als nostres dies. A Estructures i dinàmiques locals a la segona meitat del segle xviii. El cas de Vila-rodona, l’escriptor i activista cultural Josep Santesmases ens convida a viatjar a aquesta vila de l’Alt Camp tres segles enrere per conèixer-ne els detalls demogràfics de la seva població, però també les lluites del poder polític i religiós i la vida quotidiana dels seus habitants. “És, de fet, una reflexió conceptual de la condició humana”, diu a Tornaveu l’autor del llibre, que ha dut a terme una tasca documental ingent amb el buidatge dels llibres sacramentals; l’estructura de les administracions polítiques i religioses a les quals pertanyia la vila: el govern municipal, el corregiment, el domini senyorial, el bisbat i la parròquia; l’hospital dels pobres com una herència medieval, i l’eixamplament urbanístic fora muralles a causa del creixement de la població, amb el suport d’una beca Antoni Agustí de la Diputació de Tarragona. El llibre es presenta diumenge 26 de novembre a les 13h a Vila-rodona a la sala d’actes del Casal Vila-rodona.
Com relata Santesmases, la construcció de la nova església parroquial, en dos períodes separats per tres dècades, marca bona part del període, així com les interrelacions entre el bisbe de Barcelona, com a prelat i com a senyor jurisdiccional de la vila, els rectors i el comú o ajuntament. “El poder local, la lluita per aconseguir-lo i les tramoies per manipular- lo conformen una part important d’aquest estudi. De fet, Vila-rodona viu un conflicte molt fort pel poder local, i ho descric a partir d’un personatge molt sinistre que ocupa el poder amb estratègies que em semblen molt actuals, on la mentida supleix la realitat i persones de baixa categoria treballen al poder local per poder-les dominar, i hi ha moltes influències polítiques fora de la població que fan que es puguin mantenir en el poder durant molts anys”.
Al llarg de les 320 pàgines del llibre, l’autor també fa una radiografia urbana i del repartiment de terres, així com un viatge a la intimitat dels vilatans a través dels registres parroquials: “Veig tots els morts, casaments i naixements. I les xifres impacten molt. A tall d’exemple, més del 60% dels infants morien abans de complir 10 anys, i ho personalitzo en casos concrets per mostrar com les famílies buscaven tota mena d’estratègies per sobreviure a les tragèdies quotidianes”, explica l’autor del llibre. De fet, explica el cas de famílies que van tenir un fill cada any i, cada any, en moria un: “Això no era excepcional, però quan la mort entra en una casa i en pocs dies moren diverses persones d’una família, costa d’entendre des dels nostres paràmetres. Aleshores, però, lluny d’enfonsar-se, buscaven estratègies per sobreviure i tirar endavant amb la seva vida. Això també té un gran valor”, rebla Santesmases.
Josep Santesmases és també president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner i president del Centre d’Estudis del Gaià. És codirector de les revistes Plecs d’Història Local i La Resclosa. Ha dirigit l’edició de les actes de quatre congressos d’història i ha participat en la realització de nombroses exposicions, personals o col·lectives.
