Amb aquesta declaració d’intencions com a eslògan, s’ha presentat aquest matí al Col·legi de Periodistes la segona fase del Congrés Participatiu Catalunya i Futur. Durant els mesos de febrer i març, se celebraran gairebé una trentena de debats arreu del territori per donar a conèixer aquesta àgora de deliberació.
El president del congrés Eudald Carbonell ha ressaltat l’aposta transversal d’un projecte “obert a tothom, sense distincions”. Enfront de la polarització social que les eleccions del 21 de desembre han revelat, “Catalunya i Futur vol apostar per un debat racional, que escapi de la lògica identitària dels blocs”. En un moment de forta crisi política, marcada per la incapacitat de les institucions per donar resposta a les demandes de la ciutadania, “Catalunya s’ha de convertir en un laboratori de projectes del segle XXI”.
¿Com estructurar una àgora pública que desitja comptar amb la complicitat dels acadèmics, però no de manera menys important, també amb la participació molt activa de la societat civil? Josep Ferrer ha anunciat que el Consell Directiu del congrés ha fet elaborar una ponència marc a partir de la qual s’iniciarà el procés de deliberació. Per a facilitar la participació dels particulars i les entitats, aquesta document base s’ha dividit en 300 temes específics. Tothom que ho desitgi podrà fer esmenes al document original al web www.futurcat.cat. El Comitè Científic del congrés, ha revelat el vicepresident quart, valorarà quines d’aquestes aportacions poden ser-hi incorporades.
És precisament la possibilitat de participar-hi telemàticament, ha subratllat Jordi Manyà, la principal diferència entre Catalunya i Futur el Congrés de la Cultura Catalana celebrat fa 40 anys. Internet permetrà adreçar-se als 7.5 milions de catalans que actualment resideixen a Catalunya, animant-los constantment a participar activament en el congrés. En aquest sentit, la web ofereix tres eines principals: l’esmentada participació en el procés d’esmenes a la ponència marc, una agenda oberta en la qual es podran publicitar tots els actes de reflexió sobre el futur de Catalunya organitzades des de les entitats, i la dinamització del debat entorn la secció Tema del dia, que cada dia proposarà un nou tema de deliberació a les xarxes socials.
Acabat el procés d’esmenes ciutadanes, el Comitè Científic elaborarà una proposta de conclusions entre el juliol i setembre. El nou redactat serà sotmès a un segon procés d’esmenes i a les sessions presencials de cloenda de les sis àrees d’anàlisi proposades pel congrés, que se celebraran durant cinc cap de setmana consecutius del mes de novembre: Catalunya al món, Una societat cohesionada, Equilibri amb la natura, Un model econòmic sostenible, equitatiu i eficient, i La governança i L’Estat, una eina al servei de la societat.
Catalunya i Futur no avança, tanmateix, com un projecte merament acadèmic i participatiu. Desitja que les conclusions extretes pel projecte tinguin una incidència pràctica en la vida dels catalans. En aquesta línia, Pere Pugès ha destacat la importància de la celebració del Congrés Nacional (2 de desembre, Barcelona), durant el qual s’aprovaran definitivament les conclusions del procés deliberatiu. Haurà acabat una feina gegantesca de reflexió nacional, però no s’haurà acabat pas la feina. No debades, quedarà pendent la celebració del Congrés Internacional (14-16 desembre, Barcelona), durant el qual es convidaran potents personalitats acadèmiques d’arreu del món a reflexionar sobre els resultats de Catalunya i Futur, i sospesar quines de les alternatives proposades poden extrapol·lar-se a altres societats.
Catalunya i Futur debatrà sobre el futur de la cultura catalana a Sitges
El debat La cultura catalana al segle XXI, dissabte 17 de febrer (10:30h) al Centre Cultural Miramar de Sitges (Carrer de la Davallada, 12), comptarà amb les intervencions inicials de l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell, la directora de la Fundació Catalunya Cultura Gemma Sendra i la Directora del Consorci del Patrimoni de Sitges Vinyet Panyella. Ells seran els responsables de presentar la ponència marc de l’àmbit cultural, a partir de la qual s’estructuraran les intervencions dels professionals convidats per l’ocasió: Pep Fornés, Xavier Cubeles, Vicenç Villatoro, Núria Sempere, Assumpta Bailac, Andreu Garrido, Pere Izquierdo, Lluís Noguera, Joan Ramon Gordo, Jordi Pardo, Lluís Bonet, Antoni Laporte, Jordi Sellas i Eduard Miralles. A continuació, s’obrirà a tot el públic assistent, que podrà matisar o rebatre les idees que s’hauran desenvolupat.
