El passat 5 d’octubre vaig tenir l’oportunitat d’assistir al seminari Associacions i mitjans de comunicació, que va tenir lloc a l’auditori de TV3, organitzat per l’Ens de Comunicació Associativa, la Fundació Paco Candel, la Federació d’Ateneus de Catalunya i la revista Tornaveu.
S’hi van dir moltes coses interessants. La majoria destinades a ser objecte de reflexió en cada una de les nostres entitats culturals. De vegades, però, semblava que algun dels ponents busquessin la justificació o l’excusa del poc ressò de la nostra cultura als mitjans de comunicació. Que quedi clar que quan esmento la paraula ‘cultura’ em refereixo també a la cultura popular.
Repassant el resum de tota la jornada, hi he trobat a faltar una idea, un concepte: la normalització de la cultura catalana (en general) i de la cultura popular (en particular) als mitjans de comunicació.
A mi, com a promotor d’actes de cultura popular, no em preocupa gens ni mica aparèixer als mitjans de comunicació. Només demano als mitjans de comunicació dues coses: que publicitin els actes amb anterioritat a la seva celebració i que tractin aquests actes de manera ‘normalitzada’ en el seu dia a dia. Proposo dos exemples, l’un de premsa escrita, l’altre de TV3.
Primer exemple. El maig del 2006, la colla Violetes del Bosc va celebrar el seu seixantè aniversari amb un concert al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Hi van participar, a més de tres de les cobles més rellevants del panorama musical, el Cor del Liceu, el Cor Vivaldi, tots sota la direcció de Salvador Brotons. Era un diumenge a la tarda. El Liceu ple de gom a gom (2.300 localitats). Al mateix dia, al matí, al Palau de la Música Catalana se celebrà el concert final del concurs Maria Canals, amb la direcció del mateix Salvador Brotons. Us imagineu quina de les dues notícies va aparèixer a La Vanguardia l’endemà? Efectivament, l’heu encertada, la del Palau. I també, la celebració de l’Acció Pulgas Mix a l’antic convent de Sant Agustí, l’actuació sorpresa de Marlango al Moll de la Fusta, la combinació de l’art dels grans mestres i el de malfactors i bojos que feia la Whitechapel de Londres. A més de dues planes dedicades a Bruce Springsteen i una altra al disc que la propera tardor (cinc mesos més tard) presentaria Miguel Poveda.
Segon exemple. Una de les darreres sèries de producció pròpia de TV3: «La Riera». El seu escenari habitual és el Maresme. De tothom és conegut que aquesta és una comarca molt dinàmica en l’organització d’actes de cultura popular (gegants, castells, sardanes, pubilles, esbarts, corals…) i que el teixit associatiu hi és força important. Hi heu vist que cap dels personatges que hi surt participi en cap d’aquestes activitats? I si anem més enllà? A la sèrie «Ventdelplà», un poble molt català, d’àmbit més aviat rural, situat a cavall del Vallès i la Selva, hi heu vist cap referència a la cultura popular, àdhuc, a la cultura catalana en general? Que no hi ha trobades de gegants en aquest poble? O de castells? O un aplec de sardanes? O és que la gent d’aquest poble no desenvolupa cap activitat cultural o lúdica? I si anem més lluny, ens trobarem amb «El Cor de la Ciutat». Que jo recordi, s’hi van fer tres referències: l’esport, organitzant un partit de futbol amateur, el teatre, amb el grup de teatre amateur que es trobava al bar Peris, i un jove graller, arribat de Sallent, a qui es va tractar de manera desconsiderada per ser ‘graller’.
Se’n desprèn que la cultura popular forma part d’un gueto, que no interessa a l’audiència, que no té repercussió social, etc. Una cultura catalana ‘normalitzada’ es veuria més representada als nostres diaris, revistes, emissores de ràdio o cadenes de televisió. Al cap i a la fi, els mitjans de comunicació haurien de ser un reflex del que passa a la societat. I quan parlo de societat, em refereixo a ‘tota la societat’.
Les associacions pretenem que tota aquesta activitat ‘clandestina’ vegi la llum, cosa que, per més esforços que hi esmercem, no arribarà si els mitjans de comunicació, especialment els més influents, no s’hi posen les piles.
Joaquim Rucabado
