El moment històric que vivim com a poble queda palès en l’enrocament desesperat —bé ho sembla— del Govern espanyol a tenallar cap moviment o iniciativa que pugui suposar una millora ostensible per al funcionament de l’administració catalana; cosa que, de retruc, perjudica la vida de tots els ciutadans. No fer les inversions compromeses en infraestructures, per exemple, comporta una regressió claríssima en l’ocupació directa i indirecta; posar objectius de dèficit impossibles de complir i apropiar-se unilateralment de tot el marge que excepcionalment concedeix la Unió Europea fa que, entre altres coses, s’hagin de retallar pagues als funcionaris, els quals, al seu torn, restringeixen de grat per força la despesa en comerços; i ofegar la tresoreria de la Generalitat de Catalunya fins al punt de dilatar els pagaments a proveïdors més enllà del que és raonable aboca moltes empreses a la desaparició i posa en risc l’eficàcia que ha de regir l’atenció sanitària. De tot això, els catalans d’origen o d’incorporació n’hem fet un feix i no dilucidem cap esperança de millora en aquest estat de coses. I no hi ha res pitjor que no entreveure cap futur per als fills.
I quan l’enrocament a no voler fornir, per exemple, les balances fiscals (per a no posar més en relleu la injustícia econòmica que patim) també s’esplaia intentant d’anihilar dels fonaments del nostre sistema educatiu (sigui posant en qüestió la immersió lingüística o espanyolitzant maldestrament la perspectiva dels temaris d’història i geografia), la cosa pren tota una altra dimensió.
Per a acabar-ho d’adobar, l’Estat s’acarnissa a impedir la lliure circulació dels mitjans de comunicació en una mateixa llengua dins un mateix espai lingüístic: al llarg dels anys s’han fet tancar reemissors pagats amb l’esforç col·lectiu i la participació popular. Fa tres anys s’obligà Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a tancar els repetidors de TV3. Fa dos mesos la Generalitat Valenciana tancà Ràdio Televisió Valenciana. La setmana passada ACPV fou forçada pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a apagar el senyal de Catalunya Ràdio. El País Valencià ha perdut tots els mitjans de comunicació en català de què disposava i les freqüències de ràdio, ara lliures, són ocupades alegalment per emissores pirates. D’altra banda, Escola Valenciana denuncia els plans de la Generalitat Valenciana de supressió sistemàtica d’unitats de valencià en l’ensenyament públic (el curs vinent es podrien suprimir 87 unitats d’infantil).
Amb aquest panorama d’agressivitat estatal generalitzada, encara fa estrany que ens esperem al 9 de novembre a manifestar l’opinió. La situació és insostenible.
