Les banderes de les pàtries no canvien, o no haurien de ser substituïdes per canvis polítics o socials de les nacions. La de la franja morada representa l’opció espanyola republicana i si ens remuntem als darrers temps de la seva utilització, representava tics de llibertat en un clima de guerra civil que no propiciava la pau ciutadana. La que la majoria d’espanyols han acceptat ara, sense alguns afegits de la dictadura, és la monàrquica que va reimposar Franco en dissoldre la República espanyola. Total, representen el mateix: Espanya. Amb un mínim de cultura n’hi ha prou per veure que clarament que ni la “roja y gualda” ni la “roja y morada” són les de la nostra nació catalana. Tampoc no m’agradaria que diferències socials o d’altra mena se signifiquessin en senyeres vàries. Els matisos, si calen, poden ser representats en altres banderes representatives de les diferents ideologies democràtiques. Tampoc tinc clar que el Barça utilitzi la de Catalunya per a les samarretes, tot i acceptar que la nostra situació especial en el món ho pugui fer eventualment convenient. Tampoc no m’agrada guarnir determinades parades amb les nostres ensenyes nacionals, com es fa, per exemple, quan sobre un taulell amb faldilles, que són la senyera, s’ofereixen formatges. Si volem aspirar a alguna cosa hem de començar per respectar i dignificar les nostres ensenyes, com també el tracte adient als nostres representants polítics que representen el nostre País. Tractar de “tu” en públic el President de la Generalitat és una manca de respecte, no ja a la persona que ocupa el càrrec sinó a tot el País que representa.
Penso que els pocs catalans que llueixen la bandera republicana espanyola tenen uns sentiments distorsionats per la història i la realitat de l’Estat. Cal, en totes les nostres accions, fer un discerniment de què és cada cosa i de què representa. I després exercir la llibertat que està per damunt de totes les banderes, sabent, però, que la quadribarrada és la representació de Catalunya i la vermella/morada és una de les d’Espanya. Per a molts catalans, el plet essencial que tenim és amb Espanya i totes les seves ensenyes. La gent que va amb la republicana espanyola o la que sigui hi tenen tot el dret i tenen tots els meus respectes, si és que tenen clara la seva significació. I dic això perquè tinc la sensació que no tothom viu el moment històric de Catalunya de la mateixa manera i per tant és bo clarificar adhesions patriòtiques. I més ara que hi pot haver confusió per la distorsió històrica i la llarga coacció espanyola soferta i per tant hem de ser més escrupolosos que mai. Accepto sense problemes qualsevol signe d’identitat patriòtica o política però demanaria als que llueixin certes ensenyes que ho facin essent-ne conscients i coneixent la importància de cada cosa i moment i que sàpiguen distingir bé les que representen posicions democràtiques de les que no.
Els països petits i intervinguts des de fa segles tenen tendència a menysvalorar la pròpia identitat. I tot és vàlid si passa per la democràcia, però la banalitat nacional dels signes propis no va enlloc i cal discernir molt bé el que representa cada símbol.
4
