Nascut a l’empara del Cineclub de l’Associació d’Amics del Cinema Catalunya de Ribes de Freser, el festival Gollut fa bandera de la seva ànima cineclubista, que en un context agitat socialment i políticament com l’actual encara ha pres major rellevància. Celebrat del 28 de setembre al 15 d’octubre el festival ha augmentat el nombre de seus i les seccions a concurs. Un cop acabat el balanç que es fa d’aquesta 4a edició és que han augmentat els espectadors, les seccions a concurs i les seus del festival, si bé el context social fa difícil extraure una conclusió ràpida.
El Festival Gollut es defineix com un espai per al cinema compromès, i aquesta reivindicació social es troba des del mateix nom del festival, que recorda els anomenats nans de les Valls de Ribes, una comunitat amb trets particulars (baixa estatura, protuberàncies al coll), actualment extingida. “Ens agrada aquesta distinció, però el compromís social no només es manifesta en la protesta, sinó que també en la reflexió i amb la voluntat de situar l’humanisme i els drets de la gent en un primer pla, i les sessions del festival han mostrat aquesta visió amb intervencions del públic molt raonades, on s’ha parlat molt de l’amor, de respectar-nos”, exposa Joaquim Roqué, director del festival.
El públic en un festival com el Gollut té l’oportunitat de prendre la paraula, ja que en diverses sessions s’ha comptat amb els creadors, com en el cas de les trobades amb Jordi Pons o Òscar Cadiach, càmeres d’alçada, és a dir, els que filmen expedicions a la muntanya i per tant esdevenen una barreja d’alpinistes i càmeres. “Som un festival de cinema que neix del cineclubisme i ens agrada aquesta ànima”, explica Roquè. Pons o Cadiach han participat en les seccions de medi ambient i muntanya, una novetat del festival d’enguany, així com l’augment de seus, de manera que s’han realitzat sessions a la Vall de Núria, Queralbs, Ripoll, Figueres, entre d’altres pobles gironines, així com una sessió de presentació a la Filmoteca de Catalunya.
Un palmarès just i repartit
Els Gollut parteixen d’un punt de partida ben assentat que es tradueix en decisions conseqüents com la de no disposar d’un premi en metàl·lic pels guanyadors, sinó que tots els participants reben la quota pertanyent als drets d’exhibició. “L’experiència ens ha dit que la retribució dels drets d’exhibició no és el més habitual, però forma part de la nostra idea d’apostar per un cinema que sol estar més als marges, i que d’alguna manera volem oferir aquest petit reconeixement als creadors”, exposa Roqué, que posa èmfasi, per tant, en l’acurada selecció de tots els films que han concursat.
Gurumbé, canciones de tu memoria negra, de Miguel Ángel Rosales, s’ha endut el premi al Millor Llargmetratge, per “treure a la llum una temàtica desconeguda i invisible per l’actual societat espanyola com és el tràfic d’esclaus africans”, tal com indica el veredicte del jurat. El premi al millor curtmetratge ha estat per Dentro del sistema, de Francisco Javier Rubio, ja que a través de la ficció proposa una situació d’injustícia burocràtica i legislativa, amb un gir final ple de crítica social. En la categoria de medi ambient i muntanya, ha guanyat el film Chapapote o no, de Ferran Llagostera, que mostra la vigència de les conseqüències de la tragèdia a la costa gallega, dotze anys després. Entre d’altres categories, cal destacar el migmetratge de J.A. Bayona, 9 días en Haití, com a premi del públic, Madres de Luna d’Alicia Albares, com a premi dels Joves, i el que atorguen els cineclubistes, el Premi Miquel Porter i Boix per a Bolingo, el bosque del Amor, d’Alejandro G. Salgado. A més, el Gollut tenen una categoria de fotoperiodisme, atorgada conjuntament per l’escola de fotoperiodisme i reportatge periodístic Date Cuenta, que s’ha endut Marc Sanyé, per La otra frontera, sobre les persones que, fugint dels conflictes bèl·lics, arriben a Europa. Els treballs seleccionats de la secció s’han vist a la Vetllada Fotogràfica del dia 13 d’octubre que va acollir a més de 150 persones.
A més els Gollut han atorgat el premi honorífic a la trajectòria en comunicació i audiovisual a l’actor, humorista i director, Toni Albà, i a la trajectòria fotogràfica honorífica a la fotògrafa i antropòloga Anna Boye.
La diversitat de seus i l’augment de les seccions han permès una visió més transversal del festival i que s’arribi a nous públics. “Si bé encara és aviat per fer la reflexió que ens durà a la cinquena edició del festival, afirmem que aquests nous plantejaments han vingut per quedar-s’hi”, raona Roqué.
