Fa escassament un mes, el 9 d’agost, moria a Barcelona un personatge que ha recorregut els pobles i ciutats de Catalunya explicant de forma amena i documentada la història de Catalunya i argumentant amb estil directe el civisme que ens cal per ser un poble capaç de seguir responent als desafiaments de cada època.
Josep Maria Ainaud havia nascut a Barcelona el 1925, estudià dret i participà, ja en la seva etapa d’estudiant, dels moviments que plantaven cara a la dictadura franquista en la immediata postguerra de 1939, fou membre destacat del Front Universitari de Catalunya.
La seva vocació el portà a ser un gran divulgador de la història de Catalunya, a través de conferències, dels mitjans de comunicació, quan això fou possible, i d’articles i llibres.
Ara, en el moment en que ens ha deixat, és lògic que recordem tres dels aspectes de la seva personalitat que són recordats pel poble català al que serví sense defalliments, sempre amb un entusiasme lúcid.
Primerament, la seva preparació intel·lectual i el seu coneixement de la història li han permès d’explicar-la amb precisió i amenitat. Fa molts anys que havia esdevingut una referència, i quan es plantejava un tema històric poc conegut era habitual dir: “Preguntem-ho a l’Ainaud!”. Féu un gran treball, sobretot a través d’emissores de ràdio en programes de divulgació.
En segon lloc, el seu caràcter afable li afavoria la relació amb el públic que trobava en ell un historiador rigorós i un pedagog del civisme proper, amb qui compartir problemes i aspiracions. Arran de la seva mort, la Institució de les Lletres Catalanes ha publicat un quadern amb el títol “Un home de lletres generós”, en el que diverses persones que l’han tractat en fan un comentari i expliquen episodis de la seva trajectòria. Doncs bé, en aquest quadern hi ha un apartat que enumera les “poblacions de Catalunya i arreu on ha fet parlaments” de la seva lectura se’n desprèn que ho féu a la majoria de pobles i ciutats catalanes.
Tercer. Els seus llibres nombrosos i dedicats a temes bàsics resten entre nosaltres. Ainaud ja forma part de la nostra història, però els seus llibres són vius i ens seguiran fent servei. Des d’un dels primers que publicà “Prat de la Riba, home de govern” que elaborà conjuntament amb Enric Jardí (1973) i l’“Obra Completa d’Enric Prat de la Riba” en tres volums que ordenà amb Albert Balcells (1998-2000) a “Mestres que han fet Catalunya” (2001), entre molts altres.
Fou diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1987-1990), en aquesta etapa d’acció política representativa deixà sempre el record d’un tarannà obert, profund i actiu.
Va rebre diversos reconeixements, el darrer dels quals fou la Medalla d’Or de la Generalitat que li fou concedida aquest any.
Els darrers anys hagué de suportar una ceguesa que el limità però en cap moment el féu defallir. Ajudat per la seva esposa, Carme Badia, ha estat en tot moment un home exemplar. Donant consell, fent comentaris, dictant articles, contestant entrevistes i seguint amb el màxim interès el camí que fa el poble de Catalunya en el món actual.
