Als nombrosos premis i reconeixements de què gaudeix Joan Veny ara s’hi ha afegit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, considerat com la distinció honorífica de més alçada i rellevància de les que es concedeixen al nostre país. Segons les bases del premi, aquest és atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Tot junt ve a reconèixer la dedicació de tota una vida a l’estudi de la llengua catalana, la docència i la divulgació de coneixements sobre aquesta llengua.
Nascut a Campos, Mallorca, el 1932, Veny estudià filologia romànica a Barcelona, Lovaina i Poitiers. Es doctorà el 1956, dos anys després de començar a exercir de professor a la Universitat de Barcelona, feina que compaginà amb la de professor d’institut fins al 1973. D’ençà del 1983 és catedràtic (ara emèrit) a la mateixa universitat. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i del Consell Superior del Termcat.
Si bé el camp de recerca del filòleg mallorquí és ampli i variat, el seu nom està vinculat de manera íntima a la dialectologia: l’estudi dels dialectes i de la variació geogràfica. Sense menystenir altres aportacions, precedents o simultànies, per la vastitud de la seva obra molts el consideren el pare i creador de la dialectologia catalana moderna. Interessat de molt jove per la llengua de la seva terra, quan estudiava filologia romànica a la Universitat de Barcelona ja sentí viva inquietud per la vida de les paraules i per la manera com apareixen, s’escampen, canvien, s’afebleixen o es fan fortes. L’obra de la seva vida és l’Atles lingüístic del domini català –promogut per Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón a l’inici de la dècada de 1950–, al qual s’ha dedicat durant mig segle. Aquesta és la gran realització de la geografia lingüística –el mètode de presentar les dades dialectals sobre mapes– al nostre país, un estudi dialectal del lèxic català que presta una atenció especial als aspectes etnogràfics. Els materials de l’Atles són la base i la font de la majoria dels treballs de Veny, centrats en temes de dialectologia, d’etimologia, onomàstica i fins i tot cultura popular. Veny és el filòleg que treu a la llum el complex entramat que hi ha darrere les paraules, posant en relació etimologies, tendències fonètiques, fenòmens semàntics i etimologies populars. Cada un d’aquests elements fa de suport dels altres, i nombrosos temes d’etimologia abans foscos han vist nova llum amb les recerques de Veny. Aquestes recerques també l’han dut a fer propostes sobre la llengua normativa (algunes discutibles, com solen ser moltes propostes), que han tingut com a reforç el prestigi del dialectòleg i la seva presència en els màxims organismes codificadors del català. Del que no hi ha dubte és que amb ell coneixem més bé i més a fons el nostre instrument bàsic de comunicació i d’identitat, que és la llengua catalana.
