Tornaveu
Jesús Ventura: “A Catalunya molts s’avergonyeixen de la nostra dansa tradicional”

Quin significat té ‘La Santa Espina’, una peça escrita l’any 1907 pel mestre Enric Morera, en el món sardanista actual? En Jesús Ventura és músic, director de cobla, activista sardanista i autor de la sardana ‘Barcelona 2014’, composta expressament per a Barcelona com a Capital de la Sardana, i posa en valor aquesta composició centenària en una entrevista a VilaWeb.

Si bé ‘La Santa Espina’ és “una peça correcta, com tantes altres sardanes que va escriure Enric Morera”, la melodia “és bonica i els passatges són animats”, però el que té realment d’especial a parer de Ventura és el seu significat, sobretot d’ençà que va ser prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera, perquè “a partir d’aquest moment va esdevenir un himne”.

Jesús Ventura, preguntat per què no s’ha representat més fins avui, assegura que aquest oblit “passa amb moltes altres obres, per molt que hagin estat un èxit en el moment de l’estrena. Segurament si no fos per la significació de ‘La Santa Espina’ de la rondalla no se n’hauria tornat a parlar mai més”, rebla. Ventura insisteix que hi ha moltes obres que no s’han tornat a reproduir amb assiduïtat i que en el seu moment van ser un èxit.

Sobre el panorama sardanístic actual, aquest expert avisa que “al contrari del que molta gent pensa, l’activitat sardanista mou molta gent i això genera riquesa”, i afegeix que pensa que “en aquest país tenim molts prejudicis respecte de coses que no ens haurien de crear cap complex, com ara la cobla o la tenora. No conec ningú de cap altre país del món que s’avergonyeixi de la seva dansa tradicional i això ens fa molt mal”.

Llegiu l’entrevista completa en aquest enllaç.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Maria Antònia Pujol i Subirà a abril 15, 2014 | 11:28
    Maria Antònia Pujol i Subirà abril 15, 2014 | 11:28
    Bon dia lectors! Sóc música, instrumentista de tenora -ara també de tible-, cantant i activista sardanista, com heu anomenat a en Jesús. Estic d'acord amb el Jesús i tot el que ha expressat. A molta gent li molesta la identitat amb la sardana perquè crec que inconscientment encara hi ha perjudicis en la relació a la renaixença i la seva classe social. Ara actualment tots hem de ser del món global però oblidem el terra que prové de nosaltres mateixos, això provoca a part de desarrelament amb el medi, manca de fonaments cognitius provinents del medi. Si voleu us n'explico una de divertida. El meu marit és el pianista del cantautor solsoní Roger Mas. Quan van fer el primer concert-incursió amb la Cobla Sant Jordi, el meu marit em va demanar que ho anés a escoltar per a veure com ho veia, més avait ho sentia. Quan el flabiol va fer el primer introit es va sentir un brogir en el públic similar a: ostres quin rotllo, sardanes! En acabar la santa espina cantada la gent aplaudia bastant embogits, fins hi tot es van posar drets. Quan es va acabar el concert, m'esperava al final de la sala mentre sortia el públic. Una persona jove coneguda meva del món anomenat tradicional em veu, es para i em diu en relació a la cobla: no sabia que la cobla sonava d'aquesta manera, m'ha agradat molt. Ho veieu, d'això se'n diu incultura musical del medi. Ara estic fent la tesi sobre la música tradicional i popular a Catalunya, llegeixo i faig moltes interelacions, i sabeu què us dic que els que utilitzem la cobla com a mitjà d'expressió musical tenim una gran sort perquè l'alegria, el bon estar i la coneixença tant cultural com social que adquirim és enorme. Visca Catalunya! Visca la nostra música! Visca la nostra gent!
  2. Icona del comentari de: Josep Albà a abril 15, 2014 | 20:27
    Josep Albà abril 15, 2014 | 20:27
    He estat i sóc ocasionalment ballador de sardanes i músic de cobla -dolent, però músic- i de la única cosa que m'avergonyeixo és de la mania absurda de qualificar la sardana com a "dansa nacional". Això, ni és veritat, ni és just. No és veritat perquè la sardana NO és la dansa pròpia ni de tot Catalunya, ni encara menys de la nostra nació, que són els Països Catalans. I no és just perquè, de fet, totes les danses que són vives avui al nostre país tenen el dret i l'orgull de ser considerades nacionals, sense posar-ne una al davant de les altres i sense valorar-ne més una que els altres centenars que omplen les nostres festes. Potser són aquestes pretensions de privilegis,d'honors i de superioritat sobre els altres el que fan que molta gent, sobretot jovent, fugin de la sardana com del foc.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa