Al País Valencià, les arts i la cultura han donat des de sempre personalitats destacades. Però, des de fa uns quants anys, els despropòsits d’alguns personatges públics fan enrogir qualsevol que s’estimi aquella meravellosa terra. Els dirigents són ben capaços de censurar una exposició només perquè, entre moltes altres, apareixen algunes fotografies del president Camps, l’alcaldessa Rita Barberà i companyia; i potser, amb una fotogènia poc afavoridora. Les fotos que corren per Internet no mereixen cap altra consideració que un: «Eixa foto no m’afavoreix gaire.» Res més. Haguessin passat desapercebudes als visitants de l’exposició. Mentre que l’acte de censura farà que les vegi gairebé tothom. La decisió no és a l’alçada dels mateixos dirigents que, en prendre-la, han quedat ben retratats.
De València, també ens arriba una altra decisió inquisidora, però aquesta vegada acompanyada d’una expressió lapidària. Ni més ni menys, que la frase pronunciada per l’Honorable senyora Trini Miró, actual consellera de cultura de la Generalitat Valenciana. Quan era responsable de la política cultural d’Alcoi, va vetar la celebració a la ciutat d’un desè aniversari d’Ovidi Montllor i al·legà que «deu anys no eren suficient motiu per a la celebració» de l’homenatge que plantejava la comissió cívica que promovia l’Any Ovidi.
Una ruqueria com aquesta només pot excitar una polèmica per a més glòria del gran Ovidi. Enyorat i magnífic cantant i actor, compromès amb una cultura, una llengua i una actitud cívica que l’actual consellera valenciana no entén ni pot compartir. Ens han fet arribar per e-mail el text publicat per Francesc Agulló, portaveu d’EU-l’Entesa de l’Ajuntament d’Alcoi, a la revista digital Basseta, i hem extret aquesta síntesi en record d’Ovidi Montllor, de grata memòria entre tots nosaltres.
