Ja som a la cruïlla, hem de triar

Ja no és temps de posicionaments tebis o d’ambigüitats. La societat catalana, i cadascun dels seus ciutadans, vivim canvis que ens afecten i ens demanen, a tots, d’una manera oberta, que ens posicionem. Això és el compromís social en estat pur. Ens hi juguem molt: un projecte de país il·lusionant, fruit d’una demanda social que viu aquest futur il·lusionant apassionadament. I no és fàcil, amb els temps de dificultats que corren. Però precisament perquè som en una cruïlla històrica, hem de triar. I en aquests moments d’intensitat, tampoc el moviment associatiu pot restar passiu.

Durant les darreres dècades, i amb una representació de milers d’associacions, la cultura popular i l’associacionisme que li dóna personalitat s’han anat estructurant en federacions, i en aquest context naixia també l’Ens de Comunicació Associativa com a taula del tercer sector cultural. Històricament, l’associacionisme cultural s’ha desenvolupat per suplir allò que l’administració pública hauria d’haver fet i no va arribar a fer, fins al punt que ha avançat d’una manera ben personal i configurant un model característic del nostre país, també amb una clara vocació de servei públic.

Promoure la pedagogia de participació des de la qualitat democràtica ha estat un dels seus trets més característics. Així, s’ha arribat a una majoria d’edat definida per la seva pròpia capacitat de fer i decidir, una manera de fer que condueix aquest moviment a prendre consciència que l’associacionisme ha d’anticipar-se als nous escenaris per aprofitar i participar del moment i definir quina ha de ser la seva proposta de futur en el nou marc que s’albira. Ara cal reflexionar el què es vol fer, què cal aportar i com s’imagina la seva contribució al futur del país que ara comença a bastir-se. No es tracta fomentar un discurs d’estratègia política que possibiliti un continuisme en el temps, sinó de plantejar des de la visió d’una societat multicultural un desenvolupament de la base social prioritàriament oberta a les persones, defensar el dret i el compromís d’actuació amb formulacionss pròpies encaixades amb una nova realitat, apostar de manera participativa per les propostes públiques, fomentar el diàleg entre totes les entitats, posar especial atenció als valors i no caure en un procés de pèrdua d’ideologia. Treballar vàlues socials com a factors d’autoestima ha de ser el camí per promoure una actitud democràtica com a estratègia generadora de ciutadania compromesa que respongui a un canvi pacífic i participatiu.

Des de les institucions públiques, el Parlament de Catalunya, que encarna la sobirania del poble, va aprovar una resolució que insta el proper govern que emergeixi de les urnes el 25 de novembre a convocar una consulta perquè el poble de Catalunya determini lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu. El moviment associatiu ha de fer seu aquest pronunciament i treballar en aquest sentit.