La independència de Catalunya constitueix una oportunitat única per bastir un país europeu modern. Com Dinamarca, o com qualsevol dels estats petits de la UE comparables amb Catalunya i que es troben entre els més avançats del món en la majoria d’indicadors de desenvolupament econòmic i humà. En un llibre recent, Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible (Pòrtic, 2013), que hem escrit conjuntament amb Xavier Cuadras i Miquel Puig, comparem la situació actual de Catalunya amb aquests països en un conjunt de paràmetres rellevants (pensions, salut, educació, infraestructures, energia, capital humà, …) i identifiquem què han fet aquests països per a arribar a uns registres econòmics i socials tan desitjables. Alhora, valorem si una Catalunya independent podria aspirar a arribar a obtenir-ne uns de similars. I la resposta és afirmativa. No és fàcil, però és perfectament possible. Catalunya té pre-condicions per arribar a ser com un d’aquests països, entre altres coses perquè en molts paràmetres ja hi és a prop, i perquè la independència dotaria l’Estat català d’instruments per a fer-ho més assequible: recursos econòmics i, sobretot, capacitat per fer polítiques pròpies, adequades al teixit social i productiu del país. Que sigui possible no és garantia d’aconseguir-ho, però.
Realment, amb la independència el país planteja un projecte colossal, com ho és bastir de zero un Estat, amb les herències del procés de secessió i amb les dificultats que, sens dubte, Espanya mirarà de posar en tot. I si bé la independència brinda una oportunitat única, també planteja el repte d’haver-ho de fer bé, de demostrar que ens sabem governar com un país normal. I més concretament, com un país amb un sistema productiu competitiu i una societat cohesionada. En definitiva, un país pròsper.
El projecte requereix el màxim d’unitat. Una dita diu que, a grans mals, grans remeis; en aquest cas, a grans reptes, grans esforços. Els països que davant els grans reptes són capaços de mobilitzar la seva societat tenen molts punts per sortir-se’n amb èxit. Situar Catalunya en el camí del progrés –la independència ho fa possible- requereix unitat d’acció, un acord social, un gran pacte d’Estat en l’etapa inicial, en els primers deu anys. Per dos motius: per tal que el procés de construcció del nou Estat no tingui més dificultats que les que intrínsecament presenta, i per tal que l’acció d’aquest Estat s’orienti indefectiblement a aconseguir els dos objectius fonamentals que cerquem a través de la independència: la llibertat i el progrés (econòmic i social), per a nosaltres mateixos i sobretot per als nostres fills.
4
