Ens ha deixat Max Cahner la matinada del 14 d’octubre. Complia 76 anys. Havia nascut a Bad Godesberg (Alemanya), on la família s’havia exiliat fugint de la Guerra Civil i des d’on tornà a Barcelona, tornant a fugir aquesta vegada de la persecució nazi contra les famílies d’origen jueu. Llicenciat en químiques i doctor en filosofia i lletres, culminà la seva carrera professional com a professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona.
Fou conseller de cultura i mitjans de comunicació en el primer govern del president Jordi Pujol (1980-1984). La seva obra ha estat valorada per la creació d’estructures tan importants com l’Arxiu Nacional de Catalunya, la creació del Teatre Nacional, la Filmoteca de Catalunya… Entre altres iniciatives, també posà les bases de la Xarxa de Biblioteques i Museus, impulsà la Llei de Normalització Lingüística i el pla de dinamització de la cultura popular, que activà el teixit associatiu convocant congressos i organitzant Expocultura (1982 i 1984)
També va ser diputat al Parlament de Catalunya, director de Revista de Catalunya i president executiu del diari Avui. Fou la tasca editorial la que li donà el rellevància pública, promovent la Gran enciclopèdia catalana, donant impuls a Serra d’Or o fundant Curial Edicions Catalanes, on publicà els deu volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i els vuit de l’Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, entre altres obres. Des la direcció d’Edicions 62, ara precisament fa cinquanta anys, encarregà a Francesc Candel escriure El altres catalans, un llibre cabdal pel model convivencial català.
Com a erudit contribuí a la redacció dels textos de la Gran enciclopèdia catalana, especialment els referents al País Valencià, on va establir una gran relació amb l’escriptor Joan Fuster, autor de Nosaltres, els valencians, el llibre que inspirà l’encàrrec fet a Candel.
El record que quedarà de Max Cahner estarà marcat per l’estimació a una Catalunya que va elegir com a pàtria i la gran capacitat com a promotor cultural, sense descartar la realització d’alguns dels seus projectes que acabà concretant en l’exercici de la política.
