Grècia ha estat i és en l’epicentre de la crisi econòmica i financera europea. Intervinguda per la troica i en conseqüència castigada per les dures imposicions de retallades vingudes de Brussel·les, la societat grega fa aigües mentre veu com els polítics d’extrema dreta fan forat. Certament, la crisi ha fet estralls molt més enllà dels àmbits dels salaris, la sanitat o l’educació. Ha desencadenat una autèntica crisi de valors que ha debilitat tota una societat. Però en aquest escenari negre, l’hel·lenista Eusebi Ayensa troba un punt de vista positiu, que exposa en un article al diari ARA publicat el passat 23 de maig. Ayensa explica que “una conseqüència positiva -potser l’única- del desgavell de les finances i de l’orgull nacional ferit: la del retorn a la tradició”.
Ayensa, que va assistir a un congrés sobre la tradició folklòrica de l’illa de Càrpathos, recorda que el difícil període comprès entre els anys 1936 i 1949, en què la dictadura del general Metaxàs, la guerra mundial i la guerra civil amenaçaren la supervivència mateixa de la nació grega, comportà, “com a gest d’autoafirmació nacional, el retorn a la cultura popular en totes les seves facetes: els herois de la resistència als invasors alemanys eren presentats, en les cançons populars de l’època, com els bandolers que, segles abans, lluitaren contra l’invasor turc, i un gran poeta, Iannis Ritsos, s’inspirà en la tradició popular per escriure el seu recull poètic potser més conegut, Romiossini”.
Com en aquells anys tan foscos, doncs, “els grecs d’ara han girat novament els ulls cap a la seva rica tradició folklòrica per proclamar l’orgull de ser grecs en el marc d’una Europa que qüestiona cada dia més la seva capacitat per gestionar, amb honestedat i eficàcia, els recursos públics”. L’hel·lenista català insisteix a remarcar que arreu de Grècia han pres molta embranzida els grups de danses populars, les retransmissions radiofòniques i els reportatges televisius sobre les facetes més variades del ric folklore grec, així com les publicacions i congressos sobre aquesta disciplina, que a Grècia ha tingut sempre la categoria de carrera universitària, al costat de la història o la filologia.
Eusebi Ayensa conclou que la recuperació de les tradicions populars “té un efecte balsàmic, i permet bastir ponts que altrament serien inviables”.
Podeu llegir l’article complert clicant aquí.
