Sovint, els millors descobriments no són els que succeeixen quan es viatja a territoris desconeguts sinó els que es fan a prop de casa en passatges visitats i que, un creia, ben coneguts. És el cas de la Granja Viader, una xocolateria molt popular barcelonina, freqüentada per Pablo Picasso o Santiago Rusiñol i que, ara descobreixo, va ser els inventors del Cacaolat.
L’establiment, amb les seves taules de marbre amb pues de ferro, el mosaic hidràulic del paviment, els cambrers amb camisa blanca, armilla negra i llacet, i uns productes de tota la vida, és sinònim de tradició, però al llarg de la seva història ha estat un símbol d’innovació i d’emprenedoria molt abans que aquesta paraula estigués de moda.
La seva història comença l’any 1870 quan Rafaela Coma, la primera mestressa, decideix instal·lar una lleteria, en el temps en què aquest aliment deixava de ser, únicament, el “menjar de malalts” i quan la ciutat –que va completant l’enderroc de les muralles– començava a obrir-se a la modernitat.A aquesta nova Barcelona de “la febre d’or” arriba, des del camp, Marc Viader. Amb moltes ganes i iniciativa, el jove de Cardedeu entra i progressa a la granja i l’any 1904 es converteix en el seu propietari, i la registra amb el seu nom.
Amb aquest esperit innovador, Marc Viader no es conforma amb ser un simple botiguer. Apostant per la qualitat dels productes i la diversificació, es fa portar la llet i els ous del camp, en contra del costum de tenir les vaques als darreres de la botiga, que creaven importants problemes d’higiene. I a la rebotiga, en lloc d’un estable, instal·la un obrador, on elabora diàriament mantega, mató, flams, crema, etc.
L’any 1925, en Marc Viader, promou la fundació de Letona S.A., que es dedica a la refrigeració, pasteurització, esterilització i envasar de llet procedent de tota Catalunya. Mentrestant, a Cardedeu construeix una granja model que reuneix tots els avenços tecnològics i que es converteix en una instal·lació agropecuària de referència a tot l’Estat. Per exemple, introdueix la raça de vaca holandesa per a augmentar la productivitat de llet, i és un dels primers a treure les vaques de l’estable i deixar-les pasturar en grans tancats.
Al capdavant de la Granja Viader es troben avui Mercè Casademunt Viader i el seu fill Marc, representants de la quarta i cinquena generació de la nissaga familiar. Encara arriba la llet de Cardedeu i es manté l’obrador, on pasteuritzen la llet fresca amb què serveixen el cafè, continuen elaborant flams, mató i crema catalana, i oferint un ampli assortiment de xocolates, pastissos, formatges i mel que han situat la granja com una parada obligatòria a les guies turístiques i rutes gastronòmiques de la ciutat.
I al local encara és ben vàlid allò que Josep Maria Espinàs va escriure fa més de 30 anys, que “la felicitat, a vegades, pot ser oblidar-ho tot –els quilos, el marit i les criatures, el sopar que caldrà fer– envoltant-se de nata i xocolata”.
L’origen del Cacaolat
Marc Viader va viatjar per tot Europa, assistint a fires i congressos internacionals d’agricultura i ramaderia. L’any 1931, en un d’aquests viatges a Budapest amb el seu fill Joan, els dos van ser convidats a un casament, i allà van poder tastar una beguda refrescant a base de llet i cacau. Els empresaris van tornar a Barcelona amb la resolució de replicar i produir aquí aquella deliciosa beguda (que, a més, seria una bona manera d’aprofitar la llet que, després de treure-li la nata, es llençava). Es van fer portar un químic d’Hongria i van començar a fer proves fins que van donar amb la fórmula. Dos anys més tard sortia el primer batut de cacau embotellat del món.
Des de llavors, el batut de cacau ha aconseguit crear un bon nombre d’addictes i entusiastes i ha estat, per a molts, la marca de la infància. Com a prova, la campanya Salvem el Cacaolat, que l’any 2013 va aconseguir evitar el seu tancament i el trasllat de la producció a una nova planta a Santa Coloma de Gramenet.
