L’Estat espanyol, capaç de judicialitzar fins i tot les decisions d’un Parlament escollit democràticament, fa temps que ha decidit que vol vèncer i no convèncer. La persecució política, que practiquen el PP però també el PSOE i UPyD des del govern i des del Congrés de Diputats, inclou recórrer a la justícia -representada per persones triades a dit pels partits en funció de quotes- totes les decisions, per petites que siguin, que puguin ser interpretades com un acte de sobirania de Catalunya.
Però hi ha coses que no poden combatre, perquè s’ajusten a la legalitat espanyola. La campanya de sobirania fiscal que han iniciat els ajuntaments aplegats a l’AMI, que consisteix a pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya i que aquesta posteriorment pagui a l’Agència Tributària Espanyola, és totalment legal, però molt simbòlica.
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), conscient de la importància d’aquest gest, també ha acordat pagar els impostos a l’ATC, tal com faran també d’altres entitats, empreses i persones físiques, ajudades per l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma Catalunya Diu Prou i Òmnium Cultural. Pagarem a Catalunya, i Catalunya, com a estat, pagarà a Madrid. És ben cert que els diners segueixen anant a Espanya, però no pagarem directament a Espanya, sinó que ho farà el nostre país.
Això dóna molta força simbòlica al procés, i també informació rellevant per a quan arribi el moment de gestionar els nostres impostos. Tindrem una idea prou aproximada de quins són els contribuents catalans i quines quantitats es recaptaran. Com més persones, empreses, entitats i administracions locals fem aquest gest, més informació tindrà la Generalitat.
A hores d’ara, Catalunya no sap exactament quants contribuents paguen, quin és el nivell de frau fiscal o quines són les administracions més perjudicades per l’espoli fiscal, per exemple. Fent aquest gest, es reforça l’Agència Tributària Catalana, que a partir del juliol, i per compromís del president de la Generalitat, ja tindrà en marxa un protocol per atendre tothom qui vulgui pagar es impostos a la Generalitat i que sigui aquesta la que després els passi a Madrid.
No es tracta, doncs, de cap insubmissió fiscal. Però el gest pren potència precisament perquè està fet des de la legalitat dels espanyols, i això els posa més difícil, sinó impossible, d’intentar rebentar-ho tot recorrent-ho a tribunals suposadament independents.
4
