No hi ha res pitjor per a un poble esperançat, convençut —i, per tant, sense risc de frustració—, que assistir a la desavinença pública de la seva classe política (de la classe política que havia aconseguit una insòlita unitat d’acció, és clar).
Tothom sap que el camí cap a la llibertat no serà senzill, tothom n’és conscient. El govern espanyol recorre a tots els instruments que té a l’abast; i un estat els té tots. Ben poca cosa s’escapa del control de l’Estat i trobar-hi una escletxa requereix no únicament perícia, sinó també cohesió. Molta cohesió.
Els partits responen als cicles electorals. De vegades tenen en compte només la militància (sobretot la militància representada als seus òrgans de govern), de vegades segueixen la tendència del conjunt dels electors. Per això, quan els partits que s’arrengleren en l’espai nacional, sigui quina sigui la ideologia que els guia, fan front comú, el conjunt de la societat n’ha de celebrar el gest de magnanimitat, d’aposta pel país i de renúncia dels aspectes que els separen l’un de l’altre. Aquest moment màgic, aglutinador, se’n va en orris cada vegada que transcendeix als mitjans de comunicació una discussió privada, sorgida en el transcurs d’una reunió. Les discussions són lícites, necessàries, però en aquest moment caldria una gran dosi de maduresa entre tots plegats, perquè la societat catalana para atenció a tot.
La batalla judicial empesa pel govern espanyol i la manca d’argumentació dels partits de vocació estatal, els que no consideren rellevant que els catalans vulguem votar, afermen cada vegada més l’esperit del nostre poble. En canvi, la desavinença pública dels nostres representants polítics, els arrenglerats en favor de la consulta, afebleixen el procés.
L’esperit unitari i transversal de la Via Catalana del 2013 i de la V d’enguany, la sintonia i l’actitud positiva que s’hi respiraven, contrasten amb l’agror i els retrets que ara sentim. La societat civil, per sort, sovint és més assenyada i esperem que sàpiga fer veure als nostres representants polítics que cal fer front comú.
3
