Hola, amic/ga. us vull proposar un tema que ja comença a ser molt vell; va començar a finals de l’any 1976, quan –no em féssiu dir com, perquè no ho recordo– va arribar a les meves oïdes la notícia que els focus de Montjuïc, que precisament són nou –ves quina coincidència– havien expressat els colors de la nostra Bandera, així, en majúscula. Vaig enviar una carta a l’AVUI, aleshores encara una publicació molt tendre, sota la signatura de Roc de Santandreu, que aleshores emprava sovint. No sé per què ho vaig fer en aquest cas tan nostrat, però va ser així. Va sortir en l’edició del dia 7 de gener de 1977; demanava informació que em confirmés si era cert que els focus havien estat mai amb els colors de la nostra bandera. Van sortir dues cartes, 26 de gener i 1 de febrer següent, una dient que no ho havien estat mai i l’altre donant una informació tècnica fins i tot més detallada, que assegurava que Roc de Santandreu tenia raó, que sí que havien dibuixat els colors de la Senyera.

Com que em va semblar que havia tingut poca resposta i no havia provocat el debat positiu que esperava, ho vaig deixar córrer, amb una mica de desencís; vaig trobar que potser tenia massa il·lusió i poca raó.

L’11 de maig de 2004, havien passat alguns anys, en el mateix periòdic sortia un article signat per Manuel Cusachs, reivindicant les Quatre Barres de Puig i Cadafalch, també a Montjuïc, monument que havia fet enderrocar Primo de Rivera, l’any 1929; el mateix personatge que havia mistificat els Focus; era una realitat que jo havia descobert en aquest article i que em va donar noves ales, de manera que vaig tornar a posar fil a l’agulla i, també a l’AVUI, el dia 16 de maig em publicava un nou escrit en el que m’adheria a la restitució d’aquelles Columnes, demanant de nou suport en la campanya per a la restitució dels Focus; entre altres raons perquè, tot i el valor indiscutible com a monument de les Quatre Columnes, has d’anar fins allí per a veure-les, quan els focus es poden clissar de molt lluny. Només hi va haver una carta que s’hi solidaritzés. Només una! Massa poca cosa.

Però no desmaiava i, amb data del 25 de juny següent, vaig enviar una carta al senyor Joan Clos, aleshores alcalde de Barcelona, reclamant la restitució dels Nou Focus de Montjuïc, i en vaig enviar una còpia a cadascun dels caps de l’oposició perquè tinguessin l’oportunitat d’afegir-s’hi, si ho volien. Jo esperava que tots haurien corregut a fer-ho (?), com si totes les hagués llençat a la paperera, llevat…, llevat d’una, de la qual va acusar rebuda qui menys m’hauria imaginat. Ni Esquerra Republicana, ni CiU, ni Iniciativa per Catalunya… (!)

Vist el poc cas que en feien, vaig pensar que segurament seria jo que no em sabria explicar i no ho sabia vendre. Per això hi vaig insistir el 19 de juliol (2004), enviant una carta en petició d’ajuda a l’historiador Jaume Sobrequés, que el 18 anterior havia fet uns comentaris molt interessants sobre les Columnes de Montjuïc.

Bé, aniré passant una mica de pressa…

Més enllà vaig tornar a escriure al senyor Alcalde, amb còpia per al senyor Carod-Rovira, i vaig insistir al senyor Sobrequés, a tots reclamant-los de nou una mica d’atenció al tema. En Sobrequés s’hi va referir en una de les seves Cartes a Jaume Camps, el 24 d’octubre a l’AVUI; el senyor Alcalde em va respondre anunciant-me que havia passat les meves propostes al Departament d’Enllumenat i Arquitectura; el senyor Carod-Rovira es veu que no en sap, de contestar cartes, no me n’ha respost mai cap. Més ençà, el mes de novembre, el citat Departament m’informava que no era tècnicament possible d’aconseguir els colors (!). També em volien ensarronar dient que els Nou Focus representaven les nou lletres del nom Barcelona. Vatua, també en té nou Catalunya, i no hi varen pensar! Ho vaig tornar a deixar, n’hi havia per abdicar, com ho han fet el rei dels espanyols. No me’n sortia!

El 27 de febrer de 2011 es va inaugurar la restitució del Monument de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch i ja em tens a mi amb una nova comunicació a l’AVUI que va sortir el dia 31, expressant el meu goig per aquella restitució i reclamant els focus banderers. Ningú no va compartir el meu neguit; vaig pensar que potser no llegien les meves cartes o que allò era un cas perdut. De debò.

A partir d’aleshores, sense abandonar-ho però una mica desesmat, m’he anat posant en contacte, o millor dit, he intentat contactar amb la Xarxa d’Entitats Cíviques dels Països Catalans, per nom que no quedi, impulsores de les Quatre Columnes, passant per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, l’ANC, Òmnium Cultural i l’únic que n’he tret, quan més positiu ha estat, han sigut bones paraules i potser un cert encoratjament, i en un cas un lligall de literatura prou interessant. Jo ja sé, que actualment tira molt el tema de la independència, i tant que sí! I jo que hi estic molt d’acord! Però crec que es pot treballar en un parell de coses alhora. A més, l’impacte que tindrien aquestes llumeneres al cel barceloní i, de rebot, de Catalunya, perquè arribarien bastant lluny, acabaria de fer el pes. Qui sap, potser sí que sóc jo qui va equivocat. Però una mica perdut, abans que abandonar-ho del tot em vaig decidir a posar-me en contacte amb en Lluís Permanyer, cronista oficial de la Ciutat i periodista. Aquest, gràcies a Déu, i després de dos intents, va treure aigua del pou, però no sé si va servir de gaire. Amb data de 8 de novembre de 2012 feia sortir una foto en el suplement Viure, de La Vanguardia amb els focus il·luminats amb els colors de la Bandera, va passar que en ser el paper de color sèpia quedaven molt difuminats, tot i que es remarca força la intensitat diferent i prou notable dels rajos vermells. Malgrat que l’hi vaig demanar, no vaig aconseguir poder tenir una còpia d’aquella fotografia (n’ofereixo una reproducció al final).

El Senyor Alcalde Trias posteriorment em va respondre calcant els raonaments del senyor Clos, malgrat l’evidència de la foto. Fins i tot allò del nom de Barcelona! Com si al cel barceloní hi hagués una pantalla on hi sortissin retratades les lletres! El senyor Portabella, d’ERC, encara espero que em digui que és viu; sé que ho és, gràcies a Déu.

Darrerament he insistit prop d’algunes de les grans entitats nostrades i com a màxim m’han reiterat les bones expressions i m’han encoratjat que no defalleixi, que hi insisteixi, però que ho faci tot sol. Fins i tot m’he dirigit personalment a ERC, al seu local social del carrer Calàbria; res! Et faràs creus del que em van respondre des d’Òmnium Cultural l’11 d’abril passat: “a hores d’ara declinem sumar-nos al seu projecte”, dels Focus, és clar! Moltes gràcies! Inexplicable!
En fi, em sap greu que potser m’he estès massa, tot i que m’he saltat alguns detalls i us hauré omplert el cap de paraules i raons. No sé si s’hi pot fer res, però tot i que estic prou desmoralitzat no penso llençar la tovallola i si Déu em dóna salut potser hi vaig insistint. Penso que això de la xarxa potser sí que podria ser molt interessant, però no ho domino; més d’una vegada he intentat fer-hi córrer alguna cosa, com per exemple aquell acròstic de la Via Catalana, però m’hi trobo molt sol; em sembla que ha arribat a molt poca gent, perquè no he sentit cap comentari, ni bo ni dolent.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: David a juliol 08, 2014 | 12:43
    David juliol 08, 2014 | 12:43
    Dos comentaris. El primer és que ma mare, nascuda al 1924 i que recorda, per tant, mínimament la inauguració de l'Exposició, sempre m'ha dit això de què corresponen els nou focus a les lletres de la paraula Barcelona. El segon és que, independentment de la significació primera (recordem que era en plena dictadura de Primo de Rivera i potser van "demolir" els focus) i del projecte original (ignoro què es volia fer de veritat), trobo que estaria molt bé de convertir-los en els colors de la senyera. I tècnicament que no vinguin amb hòsties de què no es pot fer perquè avui dia fot riure aquesta excusa.
  2. Icona del comentari de: Quim Llaudó a juny 28, 2019 | 09:57
    Quim Llaudó juny 28, 2019 | 09:57
    Estimat Sr. Jové: Estic completament d'acord amb vos, que als vespres, el cel de Barcelona, hauria d'estar enllumenat amb els colors de les nostres quatre barres. Sería un reclam de reconeixement i publicitat del nostre Païs. Personalment, fa anys que em pregunto que les nostres autoritats tant se'els hi en fot. Endavant i en el pugui os ofereixo el meu recolzament. Quim

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa