Si s’observen les dades referents a l’evolució del Festival de cinema compromès Gollut, celebrat a la Vall de Ribes de Freser, es diria que amb tan sols tres anys ha assolit un gran èxit tant de públic com en l’àmbit artístic (durant la seva curta, curtíssima, trajectòria el festival ha descobert curtmetratges i obres audiovisuals que avui són perles que obtenen reconeixement internacional, només cal pensar en el curt Graffiti de Lluís Quilez, que forma part dels deu finalistes a l’Òscar per al millor curtmetratge, dels quals en sortiran els cinc nominats). Es pot seguir: en la tercera edició el festival va aconseguir triplicar els seus espectadors –s’ha arribat a 700-, es va lliurar un premi honorífic al presentador, actor, músic i escriptor Gran Wyoming, es va presentar el capgròs que reprodueix el disseny dels premis, per tal de fer una picada d’ullet a la cultura popular… En definitiva, són un exemple d’èxit.
La pregunta és: I ara què, quan se celebra la quarta edició?
“A hores d’ara no podem afirmar que el 2017 hi haurà una nova edició”, explica Joaquim Roqué, director del festival i president de l’Associació dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes, entitat que organitza el certamen de cinema, i que gestiona el Cinema Catalunya i dota de programació estable a la població de Ribes de Freser. “Considerem que ens manquen ajudes de les entitats locals –segueix Roqué–, si volem que el festival mantingui la qualitat i el rigor que li han atorgat prestigi no només local, ni en l’àmbit de país, sinó també internacional, no podem continuar en les condicions següents, necessitem el reconeixement de les entitats locals, tant de l’Ajuntament com de la Diputació de Girona”. L’organització del Gollut té un cost, que es redueix ostensiblement gràcies a totes les hores voluntàries que hi dediquen els seus organitzadors. El problema sorgeix quan el volum d’hores que cal dedicar-hi pot significar més de quatre mesos i a jornada completa, de manera que cal trobar un espai entre el voluntarisme i la professionalització, és a dir, la remuneració justa per unes hores de treball. “Amb les ajudes de la Generalitat hem pogut salvar la tercera edició, però ja no podem seguir així”.
Arribats en aquest punt hi ha qui pot considerar que el que ha de fer el Festival Gollut és rebaixar la seva ambició, reduir l’abast dels seus objectius… però essent com és un festival que dota de programació cultural durant tot un cap de setmana a la Vall de Ribes de Fresser i que aconsegueix un ressò tan elevat de públic i uns bons nivells artístics, abans hauríem de reflexionar sobre el perquè de les omissions de les administracions locals. “El mateix nom del festival [Gollut, en honor a comunitat ja desapareguda de persones que havien habitat a la Vall de Ribes amb trets distintius propis com una baixa alçada o protuberàncies al coll], genera malestar a la zona, i també és probable que la seva temàtica no sempre agradi a tothom”, exposa Roqué. El tracte rebut a la comunitat dels gollut és un assumpte pendent als voltants de la Vall de Ribes, una ferida sense cicatritzar, i, per aquest mateix motiu, lluny de provocacions banals, el festival pretén homenatjar una comunitat que va ser marginada.
Pel que fa a la temàtica compromesa del festival sorprèn que sigui un problema pel consistori, perquè les obres presentades als Gollut fan gala tant d’un sa component de denúncia de certes desigualtats com d’una bona qualitat artística que ha fet que per al certamen hagin passat obres (no només Graffiti), que han tingut un bon reconeixement, com ara el cas de Norte, curt dedicat al conflicte basc o obres a cavall de l’amateurisme i la professionalització que pel seu interès han obtingut una bona repercussió com el film Fugir de l’oblit, guardonat com a millor documental i premi del públic, que explica el testimoni d’un supervivent de tres camps de concentració.
Una enquesta que també és una crida d’auxili
Els termes de debat no haurien de ser des de posicions ideològiques, sinó culturals. I és evident que el Festival Gollut fa una contribució important a la zona. És així com des de l’Associació d’Amics del Cinema de la Vall de Ribes han iniciat una enquesta que pretén copsar l’opinió dels habitants del poble, espectadors del festival i, per extensió, de la programació estable del Cinema Catalunya (120 sessions durant el 2016). És una bona estratègia no només per aconseguir noves idees que ajudin a millorar el festival, sinó per obtenir el testimoni directe, i evidenciar-ho amb dades, que el festival és important per a la població. De manera que es pugui redreçar la política d’atorgament de subvencions del consistori de Ribes de Freser i de la Diputació de Girona.
“Potser de les enquestes arribem a la conclusió que el festival ha de ser bianual, o que cal afegir noves categories o premis, com ara sobre el medi ambient, però el que sí que volem aconseguir amb tot plegat és que l’administració local ens doni una resposta a la seva manca d’ajudes”, manifesta Roqué, a qui el desànim d’aquesta situació no li treu forces per pensar noves iniciatives per aplicar al festival Gollut amb l’objectiu de sumar complicitats. Ara bé, totes les idees que es puguin originar necessiten una empenta; és trist que malgrat les evidències (tres edicions amb força èxit) s’hagi de lluitar per aconseguir aquestes ajudes.
L’enquesta, els resultats de la qual es presentaran a les entitats locals pertinents, es pot omplir fent clic aquí.
