La figura de l’ós es representa a la nostra cultura festiva en diferents formats, testimoni de la seva dilatada presència a la societat i adaptació al llarg dels segles al medi natural. La forma principal, i la més representativa, és la de les festes de l’ós, sempre celebrades el dia 2 de febrer arreu dels territoris de parla catalana. Encara que aquesta festa ha estat força documentada a les comarques muntanyoses, només ha perdurat a la Catalunya Nord, a Andorra i a La Mata, una població dels Ports que va recuperar la celebració l’any 2007. Tal com s’explica a l’exposició Festes de l’ós als Països Catalans, que s’ha pogut veure a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), organitzada per l’Associació Costumari de Catalunya Nord, els pobles del Vallespir han conservat l’estructura primitiva de la festa, amb adaptacions i personatges que s’han afegit al llarg dels anys. De fet, l’estructura d’aquestes festes ja està present a la literatura cortesana del segle XII, amb escrits com Valentin und Numeloss, o al teatre popular català, amb El ball de la Rosaura de l’ós.
Una altra forma de representació de l’ós s’esdevé per carnavals. Així, en l’exposició comissariada per Kassim Carceller i Esteban i Oriol Lluís Gual, que s’ha pogut veure ja en diverses poblacions dels Països Catalans, s’explica que el carnaval, en un sentit precristià, era una celebració religiosa, segurament d’origen indoeuropeu, envoltada de mites i ritus. “En ella, l’ós era un dels personatges centrals de la festa, per la seva sortida de la hivernada, i era amb ell que s’acabava la celebració cremant-lo el dimarts gras”. Però amb la cristianització, molts elements es van perdre o van ser adaptats per a trobar lloc en la nova religió, i el carnestoltes es va convertir en una festa senzilla que anunciava la Quaresma. La festa va evolucionar, i gairebé totes les representacions d’óssos que en formaven part van desaparèixer entre els segles XIX i XX, tal i com s’exposa a Festes de l’ós als Països Catalans.
Al llarg de la història s’ha pogut trobar l’ós tant en processons civils com religioses i en d’altres seguicis festius. El testimoni més antic d’un home disfressat d’ós que es coneix a Catalunya i que apareixia en una processó religiosa és a Barcelona, el 1424. També està documentat a Perpinyà l’any 1630, i avui dia Solsona és l’única població on l’ós té aquest rol antic. Finalment, l’exposició remarca la paradoxa que “mentre l’Església provava d’impedir els jocs d’óssos, les processons religioses incloïen aquesta figura”. A Valls, per exemple, és en forma de gegant que aquest animal forma part del seguici festiu.
