Com allò que és ocult és pot fer visible? La pregunta, formulada per l’antropòleg i museòleg Xavier Roigé en la seva intervenció a la jornada de Recerca i gestió del Patrimoni Immaterial en l’àmbit local celebrada dissabte 31 d’octubre a Esterri d’Àneu, resumeix el que hi ha darrere dels esforços i iniciatives que es duen a terme per salvaguardar oficis, celebracions de festes o tradicions culinàries, i també per aconseguir que la comunitat sigui conscient del patrimoni que l’envolta.
El concepte d’invisibilitat no s’aplica en el seu sinònim de marginalitat, tot i que de vegades pot succeir, i és quan es parla d’activitats en perill de desaparició, sinó en un sentit més ampli que aposta per trobar la manera d’enfortir la continuïtat del fet immaterial: les festes, la relació amb el menjar, els oficis… Són diversos els perills o entrebancs que s’han de superar en la gestió del patrimoni immaterial, i la majoria d’ells s’han exposat a la jornada.
Material contra immaterial, tòpics i idees preconcebudes
Aniceto Delgado, antropòleg, ha parlat de la seva experiència en l’Atles del Patrimoni Immaterial d’Andalusia, un projecte d’inventari de l’Institut Andalús del Patrimoni Històric: “És un error oblidar-se de la part material en els inventaris de patrimoni cultural immaterial, ja que formen part d’un mateix discurs, una cosa tan senzilla com el costum de sortir a la fresca amb les cadires depèn de si la construcció de noves voreres es fa prou ample o no”. L’antropòleg ha explicat altres dificultats en la recerca i la gestió que han estat compartides, com el risc de caure en tòpics i generalitzacions. “Un dels objectius de l’inventari és trencar els tòpics en relació amb oficis, ritus, festes que són presents a la societat i que reprodueixen els mitjans de comunicació, per exemple, que la celebració del carnaval a Cadis sigui molt coneguda no vol dir que a d’altres llocs d’Andalusia se celebri de la mateixa manera”.
L’aproximació rigorosa dels estudiosos desfà aquestes idees preconcebudes, que de vegades afecten els mateixos practicants: “És habitual que el primer dia que visitem un terrissaire accionarà el torn amb el peu, però al tercer dia el connectarà a l’electricitat, i això no vol dir que es desvirtuï la seva feina ni la tradició del seu ofici”. Delgado ha defensat la necessitat d’una aproximació al patrimoni immaterial que eviti “l’efecte pintoresc” de les expressions de la comunitat i treballi per un coneixement profund, “única manera de garantir la creativitat continuada”.
Experimentar el patrimoni cultural immaterial
L’antropòleg i museòleg, professor de la Universitat de Barcelona, Xavier Roigé en la seva intervenció ha defensat la contribució dels museus en la gestió del patrimoni cultural immaterial, integrant-lo com una dinàmica més. Segons Roigé els museus han d’apropar les experiències del patrimoni cultural immaterial, per a la qual cosa ha enumerat les maneres com es pot crear aquest vincle amb el visitant. “L’exposició de vestuaris, o objectes, per exemple eines de camp, és difícil que creï en la imaginació tot el que hi ha darrere de l’objecte; de la mateixa manera, la consulta de vídeos, si bé poden apropar molt bé l’experiència, pot ser poc atractiva pel visitant, que avui en dia pot aconseguir qualsevol documental per Internet, i la teatralització, per exemple museus que incorporen persones que disfressades recreïn aspectes, pot caure en la banalització”, ha alertat Roigé, que això no obstant, considera que la incorporació del patrimoni cultural immaterial serà de gran ajuda als museus. Per últim, l’expert ha demanat una acció més conjunta amb l’administració que “permeti la integració dels museus en la recerca i gestió del patrimoni cultural immaterial”.
L’experiència dels arqueòlegs Jordi Tura i Quim Mateu en el Museu Etnològic del Montseny ha exemplificat com un museu pot contribuir en projectes per a la comunitat, i han parlat de la Metodologia per a l’inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les reserves de la biosfera: l’experiència del Montseny, projecte conduït per Lluís García Petit i Sara Batet, que ha estat reconegut dins el registre de bones pràctiques de la UNESCO en la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. A més, Tura i Mateu han destacat que fruit de treballs de recerca del Museu Etnològic del Montseny s’han dinamitzat grups com ara l’Associació d’Amics del Castell de Montsoriu que han recuperat la Festa de Sant Pere.
La resta de la jornada s’ha dedicat a exposar la dificultat de catalogar i posar a disposició dels experts i el públic el patrimoni cultural immaterial a través de l’exemple de l’historiador Gerard Corbella en l’organització dels centenars d’enregistraments d’entrevistes dutes a terme a supervivents i familiars de víctimes de la Guerra Civil. I, per últim, el doctor en antropologia Iñaki Arrieta ha exposat la gestió del patrimoni cultural immaterial al País Basc.
