Poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural, Esteve Albert és una figura rellevant de la cultura catalana del segle XX. Políticament va ser col·laborador del president Lluís Companys, i després de la Guerra Civil va fer d’enllaç exterior de Pompeu Fabra i Pau Casals. Maresmenc de naixement, va morir a Andorra l’any 1995. Però malgrat el seu currículum Esteve Albert no s’ha consolidat com un dels nostres referents. A la seva columna Vuits i nous del diari EL PUNT-AVUI, el periodista Manuel Cuyàs li ret un homenatge en ocasió de la publicació del llibre “La Memòria de l’Esteve Albert” (Voliana, 2013). Cuyàs, que va tenir Esteve Albert com a prologuista del seu primer llibre, el defineix com un home que “escrivia prosa i poesia, investigava, conspirava contra Franco i a favor del catalanisme, creava una nova manera de veure Andorra, muntava pessebres vivents –de fet en va ser l’inventor–, i retaules”.
“La primera vegada que vaig sentir la paraula polifacètic era algú que l’aplicava a Esteve Albert”, diu Cuyàs, que remarca que “tant podia ser un explorador de l’Àfrica com podia dirigir la circulació. Quan algú fa multitud d’activitats es diu també que és un home del Renaixement. Esteve Albert era més aviat un home del romànic. Un d’aquells monjos que tant pintaven la volta d’una església com regaven un camp d’enciams o relligaven un còdex, i que amb tots aquests ingredients anaven conformant un país, que en el seu cas no és altre que Catalunya”.
El llibre aplega els retrats literaris que Esteve Albert va fer de Manuel Serra i Moret, Josep Carner, Carles Cardó, Fèlix Millet Maristany, Joan Peiró, Pau Casals i Antoni Comas. Tots els textos, tret del dedicat al catedràtic Antoni Comas, són inèdits i veuen ara la llum gràcies a la labor investigadora de Josep Puig Pla. Tot i la seva rellevància, Manuel Cuyàs expressa el seu convenciment que avui Esteve Albert és poc conegut: “Ho és menys, en tot cas, que els personatges dels quals parla en el llibre. Si volen saber com era, llegeixin-lo perquè retratant els altres acaba sortint la seva personalitat una mica desmanegada però molt sàvia i absolutament compromesa amb el país”, recomana el periodista.
Podeu llegir l’article complet en aquest enllaç.
1
