Com en tants sectors, el periodisme no queda exclòs de l’evolució tecnològica que ha causat un escenari en què els Goliat del món són cada cop més goliats i els Davids cada cop més Davids. Amb tot, si bé la narració bíblica atorga la victòria a David, cal considerar que en un sector com el periodisme urgeix el replantejament de la professió davant la velocitat dels canvis tecnològics, econòmics i socials, entre d’altres. “En les meves classes, al principi exposava els grans grups que concentraven la premsa en l’àmbit mundial i deia 18 noms, després 12, finalment amb quatre grups ja puc explicar qui s’ho reparteix tot”, ha exposat el catedràtic de periodisme Pere Oriol Costa, dins del debat Els mitjans de comunicació que necessitem a Catalunya, una de les activitats programades dins del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, que s’ha realitzat dimecres 21 de febrer al Col·legi de Periodistes i en el qual experts reconeguts han exposat la seva visió.
L’acumulació de contradiccions no és aliena al periodisme, la pugna entre redactors i els consells d’administració d’un diari sempre ha estat un terreny més feliç per a la ficció (mentre s’escriuen aquestes línies als cinemes hi ha una pel·lícula, Los archivos del Pentágono, que basant-se en fets reals explica una història de reivindicació del paper dels professionals), que per a obtenir resultats positius i contrastables -en una paraula: reals-, tret d’aquells que acaparen tots els titulars i amb els quals els periodistes somnien. Ara bé, si bé s’ha “devaluat el treball periodístic, cal destacar com iniciatives sorgides sovint d’empreses del tercer sector, han contribuït, aprofitant Internet, a realitzar un periodisme més seriós”, ha exposat el mateix Oriol Costa, que ha esmentat alguns dels diaris digitals catalans i el seu paper rellevant en l’explicació del procés de Catalunya.
De la dieta mediterrània a la dieta mediàtica
El periodisme es caracteritza sovint per ser un altaveu de l’statu quo, és a dir, de l’immovilisme social, aquell que afavoreix a certes empreses. És per aquest motiu que els col·lectius que promouen un canvi solen ser invisibilitzats per rutines més explícites o menys. En aquest entit la professora i investigadora de periodisme de la UAB, Elvira Altés, ha ofert algunes dades per reflexionar sobre la presència d’una perspectiva feminista en la comunicació, i el perquè la mirada androcèntrica s’ha assumit com a inclusiva, quan sovint deixa sense representació la meitat de la població. Davant d’això, els mateixos avenços que permeten un neoliberalisme econòmic despietat, també fan possible que col·lectius puguin organitzar-se i oferir els seus mitjans per Internet.
Sense entrar en el debat de l’abast d’aquesta premsa, que pot ser titllada d’activista, cal destacar que Internet fa possible que el lector hagi de moure fitxa. I no només per vocació, per exemple com a creador de continguts, sinó que ara més que mai el lector ha d’estar actiu per detectar notícies falses, rumors i mentides que inunden la web. No és que abans no n’hi hagués, sinó que la producció d’informació és tan forta que és difícil que ningú avui en dia no hagi rebut un missatge de whatsapp amb informació falsa o s’hagi il·lusionat pensant que les patates fregides del McDonal’s li permetran lluir una forta grenya, per posar un exemple recent. Davant d’això cal una bona dieta mediàtica, tesi a la qual han insistit Salvador Alsiús, qui, tot i presentar-se com a liberal ha considerat que a Internet cal una “regulació però poca”, que sobretot es complementi amb l’educació del consumidor. “Ens preocupem per la dieta que mengem, però ens despreocupem de la dieta mediàtica”, ha conclòs el periodista i professor.
Sobre les notícies falses també ha fet incidència l’investigador en comunicació Martí Petit, que ha reafirmat la necessitat d’educació mediàtica, i més quan la tendència a informar-se a través de les xarxes socials, camp adobat de falsedats i rumors, ha vingut per quedar-s’hi – a Estats Unitats un 45% dels adults s’informen a través de les notícies que llegeixen a través de Facebook-, però ha destacat els avenços per tractar informacions malicioses. I això no es pot dur a terme amb persones que amb bona voluntat naveguin per la xarxa, sinó amb algoritmes que siguin capaços de detectar el contingut perillós. “A Catalunya el CAC [Consell de l’Audiovisual de Catalunya], juntament amb la Universitat Pompeu Fabra treballa amb un programa per detectar notícies a la xarxa que incitin al suïcidi, fet que es vol ampliar a continguts que promouen anorèxia i bulímia, ja que hi ha una expertesa tecnològica per regular continguts que aviat també s’haurà d’adaptar a les notícies falses”, ha exposat Petit, que ha parlat de la pàgina web francesa Decodex, una experiència, impulsada pel diari Le Monde, que permet obtenir informació sobre la veracitat de les webs.
Polítiques macro
Ampliant l’espectre, del resultat final (les notícies), a l’abast general de les polítiques comunicatives, Enric Marín, president del Consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del 2010 al 2012, ens responsable de TV3 i Catalunya Ràdio, ha exposat “dos errors de perspectiva” en l’articulació d’un espai català de comunicació. En primer lloc que les polítiques catalanes s’han emmirallat en països grans com Alemanya i Franca, “i la realitat catalana és més a prop de Dinamarca o Bèlgica. I en segon lloc, tenint en compte l’actual distribució de l’espectre radioelèctric, “el sector privat no s’engrandeix debilitant el sector públic”. Marín ha exposat dades del 2016 que exposen com els dos grans grups de l’Estat espanyol, Mediaset i Atresmedia, capten el 90% dels beneficis publicitaris, de manera que TV3 capta 66 milions d’euros dels beneficis publicitaris.
D’aquí s’extreu una conclusió: si es decidís que TV3 no tingués anuncis, cap empresa privada amb ambició similar a TV3 podria ser rellevant amb aquests 66 milions que es quedarien lliures. D’altra banda, si es repartissin els beneficis de publicitat segons la població que té Catalunya -un 16% de l’Estat espanyol- sí que rebria més de 400 milions d’euros de beneficis, amb els quals sí que un operador privat potent es podria mantenir. “Cal prendre mesures estratègiques de gran calat per tenir el control de l’espai radioelèctric”, ha afegit Marín, per a qui el procés d’apoderament social que els últims ha viscut Catalunya, podria establir la base per al disseny de polítiques públiques capdavanteres. “Vivim un procés d’apoderament sense ni una mostra de populisme antidemocràtic, si fem una anàlisi correcte, de la situació les condicions són favorables per redefinir el model”.
En aquest sentit, en una breu intervenció l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras proposa una via de cofinançament explícit de la població a mitjans com TV3, per a fer possible un espai català fort.
Podeu seguir l’evolució del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, al web habilitat fent clic aquí
