Raimon, Joan Francesc Mira, Maria Espeus, Emma Vilarasau, Albert Serra, Hèctor Parra, Carles Santamaria, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i la Fundació Apel·les. Cap dels guardons en els Premis Nacionals de Cultura 2017, lliurats aquest dimecres al Teatre La Sala de Rubí, necessita presentació. Les seves obres, que han excel·lit en les disciplines que han conreat, els presenten millor del que pot fer-ho qualsevol crònica periodística.
En declaracions a TV3, Carles Duarte destacava la transcendència que tots els premiats han tingut com a referents no discutibles per la societat catalana. El president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), entitat que atorga els premis, destacava la seva importància com “un reconeixement a les persones que han dignificat el país”. No són un premi de la crítica, emfatitzà, sinó a les persones que han acreditat una trajectòria consolidada i un talent a l’alça.
El director artístic Lluís Danès va idear una cerimònia amena, elegant i dinàmica, que va comptar amb la participació de representants de la cultura associativa i professional: Roger Mas, el grup Las Migas, el pianista Xavier Lloses i el músic Halldôr Már, els integrants de l’Esbart Dansaire de Rubí i el cor de nens cantaire del SCIC.
Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, va tancar la cerimònia ressaltant la pràctica cultural com a indicador de la vitalitat d’un país. Puigdemont va reconèixer el deute que el sector públic ha contret els darrers anys amb el sector i va apel·lar totes les administracions a saldar-lo.
Durant l’acte de lliurament, van tenir un record pel periodista Carles Capdevila, el poeta Juan Goytisolo, el músic Pere Tàpias i l’actor Francesc Lucchetti, entre d’altres. Però per a la gran família de l’Ens i de tots els practicants de la cultura popular i l’associacionisme, un moment entranyable de la vetllada, va ser el record visual per en Sete Udina i en Joaquim Urquizú, presidents de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i de la Federació Catalana de Societats Musicals respectivament. Aquests dos referents de la cultura popular, van quedar enllaçats en un moment emotiu i de reconeixement, tant per la bona feina desenvolupada com pel fet de ser persones senzilles en contextos complexes, que van tenir gran transcendència humana i cultural en tots nosaltres. Una cerimònia bonica i un record bonic.
