Les carasses d’orgue, uns caps de moro estrafolaris que es trobaven situats sota el moble dels orgues a les esglésies, tenien una intenció clara de mofa envers l’enemic islàmic, representaven el mal i un cap de turc. Un cop l’any, per Nadal, aquestes carotes podien llançar confits als nens per la boca, quan es feien les “Llibertats d’orgue”. L’origen d’aquest ornament és incert: s’hi barreja l’etimologia de carassa, com a element festiu, amb referències de grans batalles contra l’imperi otomà. Ara bé, la carassa com a element decoratiu i simbòlic a la part inferior dels mobles d’orgue va tenir el seu moment d’esplendor en el barroc. Les carasses estan vinculades a la importància de l’orgue, no de l’església, i s’han documentat carasses, entre d’altres llocs, a Barcelona, Girona, Manresa, Moià, Mataró, Perpinyà, Vilanova i Vilafranca.
L’11 de desembre, Jan Grau i Martí, expert en cultura popular i tradicional i tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, desgranà en una conferència l’origen, l’extensió, el significat i el llegat de les carasses que van existir a Catalunya, la majoria de les quals avui formen part de col·leccions de museus. La conferència va tenir lloc al local social de l’Associació Excursionista de Etnologia i Folklore (C/ Avinyó, 19. Pral, Barcelona) a les 19:30h. La xerrada fou organitzada per l’Associació Excursionista i per l’Associació Cultural Joan Amades, i va formar part del cicle de conferències Estació Xerrada Amades 2014.
