Anunciàvem en la darrera edició un posicionament radical dels dits ‘agents culturals’ contra la retallada dels pressupostos anunciada pel conseller de Cultura Ferran Mascarell. Ja tenim l’anunci d’una manifestació convocada per al 21 de març davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. N’informen M. Frisach i J. Vidal a les pàgines de cultura i espectacles del diari «Avui». Una setzena d’associacions de professionals de la cultura —segurament les més importants— la convoquen sota la plataforma No Retalleu la Cultura, però altres entitats s’hi afegeixen per mitjà del Facebook
El detonant ha estat el pla d’austeritat anunciat pel conseller Mascarell, així com la incertesa sobre el futur d’alguns equipaments, com ara el nou centre d’art contemporani a l’antic canòdrom, que s’ha afegit a les retallades sobre els pressupostos del MNAC i del Liceu i a les noves notícies que han anat apareixent en la mateixa línia.
Hi ha un manifest obert entorn al criteri «la cultura no és una despesa, sinó una inversió», tot remarcant que «retallar la cultura és un greu error que ens farà més pobres» en reduir l’activitat i les programacions. Hi ha la convicció que qui acabaran pagant la retallada i la crisi seran els artistes, els creadors, les companyies i els agents més febles i els nous emprenedors, i existeix una alerta sobre la privatització del sector.
«La campanya engegada per No Retalleu la Cultura», diu el text, «té alguns punts de concomitància amb la protesta que va tenir lloc a la tardor a Gran Bretanya contra les retallades anunciades en cultura pel govern conservador de fins a un 25 %, que coincideixen amb mesures en la mateixa línia que s’han produït a Itàlia, on ja ha generat vagues i mobilitzacions, i als Estats Units, afectant en aquest cas les programacions dels museus, més dependents del sector privat que del públic».
L’informe recull l’opinió de personalitats culturals implicades en la plataforma No Retalleu la Cultura. La fuga de cervells és plantejada per Florenci Guntín, de l’Associació d’Artistes Visuals, tot anunciant: «Molts artistes marxen fora, per exemple a Madrid, on tenen més possibilitats.» Montse Amenós, per l’Associació d’Escenògrafs, tem que molts d’ells tancaran i que «hi pot haver fins i tot qui prescindeixi de l’escenografia». Sandra Gómez, de Guionistes Associats, adverteix que seria una llàstima que es reculés en la política que ha ajudat als èxits cinematogràfics d’aquest any. Guillem-Jordi Graells, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, insisteix que «el que importa és preservar una cultura que històricament no ha arribat als nivells desitjables». Finalment, Max Sunyer es preocupa pel «teixit associatiu que tant s’ha trigat a construir; sense ajudes, es podria diluir».
Els autors del reportatge miren de contrastar l’allau d’opinions avançant part del contingut d’una entrevista amb el conseller de Cultura en procés de publicació, on Mascarell explica que no seria a la manifestació convocada en cas de no ocupar el càrrec: «Però no perquè cregui que no s’han de retallar els ajuts, sinó perquè no es poden reclamar diners en època de vaques magres.»
Segons el conseller, «els diners només sortiran en processos a mitjà termini, amb claredat d’idees i un horitzó ben definit, sense caure en les temptacions de la queixa immediata» i hi afegeix que «haurem de canviar les maneres de treballar i molts principis amb què fins ara ens hem guiat, i haurem de ser infinitament més rendibles». I acaba sentenciant que el malestar que es produeix en el món de la cultura respon no pas a les retallades, sinó a la disfunció existent entre talent i mercat, rematant-ho amb un «La manifestació està bé, però no han detectat el problema».
1
