La Federació Catalana de Cineclubs reivindica l’existència del sector de l’exhibició cinematogràfica no comercial i el paper cada vegada més destacat de l’exhibició no comercial en la solidesa de la indústria cinematogràfica catalana. Cada any es projecten més de mil sessions, amb un públic que s’acosta a les 80.000 persones, i de tots els títols projectats, el 26% són en llengua catalana, ja sigui en versió original, subtitulada o doblada. El percentatge és encara insuficient, certament, però molt superior al que ofereix la distribució comercial malgrat la llei del Cinema a Catalunya. És en aquest context que la federació ha fet públic un manifest consensuat per les associacions de cineclub que la integren, en què reivindica la presència dels cineclubs “a la taula del sector de la indústria cinematogràfica catalana”, ja que aquesta forma d’exhibició sense ànim de lucre “pot fer una gran aportació als processos que l’administració vagi obrint al voltant de la llei del Cinema i de la Xarxa Nacional de cinemes que contempla aquest text legal”. La Federació es posa a disposició de qui convingui per “aportar i sumar esforços en defensa del cinema com a bé cultural”.
Els cineclubistes, amb presència a Catalunya des de fa vuitanta anys, consideren que el seu caràcter no lucratiu els permet de fer un treball de fons més decidit per a la promoció de l’art cinematogràfic, tot reivindicant la tasca artística i cultural de formar nous públics al marge dels circuits comercials majoritaris, sotmesos a criteris estrictament econòmics de rendibilitat a taquilles.
Una activitat molt cara
Des de les associacions de cineclub es fa un esforç per garantir el dret fonamental a l’accés a la cultura, així com per reequilibrar l’oferta a tot el territori més enllà de les grans poblacions”. Amb tot, la Federació lamenta les dificultats amb què topen en aquest objectiu, tant per la manca de reconeixement de les administracions com pels preus que imposen les distribuïdores per exhibir un film: “paguem els preus que les distribuïdores ens demanen per l’exhibició dels films dels seus catàlegs. Això fa que l’activitat cineclubista sigui de les més cares dins de les activitats culturals associatives. Una mitjana de 300 euros per un passi en 35mm o de 180 euros per un passi en DVD són preus prohibitius per a la majoria de petites associacions. Fins ara no hi ha cap tipus de consideració pel fet de mantenir una activitat sense afany de lucre. Tant se val si el públic hi col·labora econòmicament o no”.
La presència del català
Els cineclubs catalans ja integren, des de fa anys, aquells aspectes que la Llei del Cinema de Catalunya busca fomentar, com la producció europea i la catalana. De les 582 sessions programades des de la Federació el 2010, el 15% correspon a films catalans, el 43% a cinema europeu (incloent-hi els films espanyols), el 22% a films nord-americans i el 20% a altres nacionalitats. Cal assenyalar que gran part del cinema nord-americà que es divulga correspon a cinema independent i només ocasionalment a algun títol més comercial. Això significa, a més, que si sumem el cinema català a l’europeu, els cineclubs catalans dediquen el 58% de la seva programació a aquest continent.
Pel que fa a la presència de la llengua catalana a les pantalles cineclubistes, durant el 2010 va representar el 26% de les sessions en les modalitats de versió original, doblatge i subtitulació. “La Federació ha treballat durant el 2010 en la subtitulació al català d’alguns títols amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, de la mateixa manera que és una tasca habitual en alguns cineclubs quan programen els seus festivals i mostres”, recorda el manifest.
Enllaç a la Federació.
